Fa anys que conec a l'ànima de BilbenyBilbeny Styl, la Carme.Massa arriscat per fer-ho evident, tot i que l'esforç per amagar la diferencia a la que la portaven els somnis no sempre és fàcil.
L'artista, en qualsevol disciplina, finalment l'has de deixar volar doncs sigui com sigui trobarà una petita o gran escletxa per a florir inevitablement.
Imagino a la Carmeta com a una d'aquelles princeses
oblidades o desconegudes que Rébecca Dautremer il•lustra en els contes de Phillippe Lechermeier.
No puc resistir-me i li pregunto si el seu procés creatiu per aconseguir dissenyar les seves col·leccions comença en un somni.
Jo ja tinc la resposta, ;)
