Bloc de Maribel Illescas

2011-11-25T20:56:00.004+01:00

25N Dia de la no violència vers les dones i no com va dir l'Alcalde d'Arenys de Mar en el ple de fa uns dies "dia de la violència contra les dones" i per dos cops!!! Li vaig rectificar a micro tancat però ells no ho va fer. Qui creu, creu. Que difícil ho té la Regidora d'Igualtat!
Per sort l'Ass. Dones per la Igualtat sí ho té clar. Avui encesa d'espelmes, lectura del manifest i concert de Raquel Xiberta al Calisay. I molta feina prèvia, molta. Les Dones de l'ass. no tenen massa temps per conciliar tot plegat per això el mérit és doble. Noies, l'esforç té premi, val la pena doncs una sóm totes!!! Felicitats.
Aquí la deixo una cançó i video que s'ha posat als i les assistents a l'acte per entrar en situació.

Comentaris no solament sexistes

2011-09-29T20:12:00.007+01:00

La crisi no solament té un color. I no solament negre patim la crisi, ni solament en gama de grisos pels més afortunats també en tenyeix de color lila. Com sempre sembla que les polítiques que han d'afavorir la igualtat per les dones és un mal menor. NO PASSA RES, "CON LA QUE ESTÀ CAYENDO". Les polítiques reaccionaries ens disfressen el tema i com son mes llestos (i penosament llestes) que la gana aprofiten el llenguatge per fer servir el terme "igualtat" per confondre la veritable problemàtica que tenim les dones. És com tot, ara s'especialitzen però que no ens confonguin.
Us explicaré una anècdota que em va fer saber un arenyenc hiperactiu, en la vida socio-política de la meva vila, Arenys de Mar,(Et va bé aquesta definició? ell ja m'entent).

Es veu, pel que m'expliquen, que un mes de juliol del 2011, a les 20:00h en una gaia vila, va tenir lloc un Ple Municipal. Una agosarada Regidora, en l'exercici del seu deure i compromís polític vers els ciutadans i ciutadanes, atès que no va poder conciliar (el més normal), ni peles que ajudessin (doncs el pagament per ser regidor/a a l'oposició, solament dona per 15h de canguratge al més), va portar a la seva filla petita a un ple, ben berenada, amb contes i colors i bona predisposició. La nena era tan bona nena que va preferir fer una dormideta, doncs a l'ajuntament no hi ha cap espai on pares i mares tinguin un sos. El comentari d'un dels assistents va ser "etiquetar-la" de maltracte infantil i progre "en demassía".

Els pares i mares que tenim infants estem vetats a la política si no tenim ajuda de quelcom tipus, oi?
A banda de molts adjectius qualificatius que em venen al cap, hi ha un que fa pampallugues IGNORANT. També hi ha un refrany castellà que diu "Dios da pan a quien no tiene dientes".
Xicotet de judicis ràpids, dedicat a fer els discursets tendenciosos de qui et paga (i no segurament massa bé) i potser la vida en doni fills i filles i amb sort els temps hauran canviat i podràs gaudir de vida familiar, professional i personal. I mai et sentiràs al marge per ser dona, tenir criatures que no poden quedar-se soles, incidir políticament en un mon d'homes amb horaris i fórmules completament masculines.

"Que Vivan las Mujeres" Miguel Bose

2011-03-31T01:07:00.003+01:00

Tot un mes ple de dones.

2011-03-31T00:43:00.004+01:00

Tanquem un mes, on les dones han estat presents organitzant actes i trobades. El 8 de març ha permés fer-nos presents un cop més. A tot arreu, també a tot Arenys. I tanquem el mes amb l'aprovació, per unanimitat en Ple municipal, del Consell de les Dones i el seu reglament. Una eina a la mà del futur que les dones esperem poder fer-ne ús els propers 4 anys.

Portem el "8 de març", al mercat d'Arenys

2011-03-08T20:45:00.008+01:00

Avui "les DONES", com col·loquialment ens diuen a l'Associació de dones per la igualtat, d'Arenys de Mar (tot i que també hi ha homes que participen de l'entitat), hem realitzat l'acte reivindicatiu del 8 de març, al Mercat Municipal. Com enguany l'associació fa 10 anys, hem acompanyat la lectura de manifest amb l'exposició de cartells de tots els actes que hem realitzat.
També ha estat un detall que la nostra sòcia petita, la Marta, volgués llegir un poema que ella mateixa ha triat. Aquest ha estat de Miquel Martí i Pol "Elionor", i deu ser que l'ha entés en la seva esència i emocionada va voler proposar-li, la seva lectura, a la nostra presidenta, la Llúcia Masdeu.
Hem sento orgollosa de que, amb la seva curta edat estigui, tant implicada. Gràcies, Marta i felicitats dones per la feina feta.

Les dones necessiten un any més un 8 de març

2011-03-08T08:03:00.003+01:00

El més important és que cada dia tothom és més conscient que les desigualtats home-dona existeixen tot i que sortosament caminem per donar respostes.

Estic contenta en un sentit i és que cada cop més els homes també prenen consciència. Les dones volem el 50% de tot per fer plena la nostra llibertat. Ahir a Arenys ho vàrem deixar clar en l'acte de lliurament dels diplomes de Dones en xarxa. Ni més ni menys.

La realitat supera a la ficció

2011-01-19T17:56:00.006+01:00

3 dones mortes en el que portem d'any i un fill d'elles fa un total de 4 molrt per violència masclista. I solament portem 19 dies del nou any. Malgrat les accions que es fan al respecte, els actes salvatges continuen en una societat "civilitzada" com la nostra. Com a molts de vosaltres puc garantitzar que la violència masclista no deixa de ser present a la nostra quotidianitat.
Si fem un cap mas, quants casos de dones que pateixen violència teniu constància en aquests darrers mesos???? pot ser 2,3,4??? Hem sento colpable doncs voldria denunciar que elles m'han confessat aquests fets. He vist blaus a les seves pells i he sentit insults i amenaces gravats al mòbil i he escoltat històries amb veu tremolosa on la por i el voler passar pàgina eren més que evidents. I no puc fer gaire més que explicar-vos això. Moltes dones no tenen la força per dir prou i aquelles que ho diuen volen una sortida sense remor, sense denúncies, tot per què això acabi ràpid. I malhauradament solament un 1% es resol així, la resta continua, en el millors dels casos, tota la vida si hi ha fills o si desapareixes de la teva ciutat, amagada com una delinquent però sen se cometre cap delicte. Des que soc regidora d'Igualtat, d'una vila petita, visc històries tremendes que mai no podré explicar-vos, però que alhora que em colpeixen, m'encoratgent més per lluitar per aquelles dones que pateixen la violència un dia i un altre. Trepitjo el carrer cada dia i veig en aquestes histories, que els bàrbars necessiten ajuda. Quina??? No ho sé però també la necessiten.

25N

2010-12-03T14:57:00.010+01:00

Dedico molt de temps al meu compromís amb els vilatants i vilatanes d'Arenys de Mar. La meva família diu que massa, doncs no els hi queda res per a ells. Però és tanta la intenssitat que poso... He tingut 15 dies de molta dedicació: l'acte del 25N, les eleccions, recollir premi per la feina ben feta...

Necessito que es parli de conciliació, JA!!!!

25 N

2010-11-23T00:03:00.004+01:00

Si, encara que sembli "más de lo mismo" no puc deixar de parlar-ne. Hi ha lleis i protocols que ofereixen sortides, però moltes, moltes dones tenen pro, pànic i altre creuen inocents que poden reconduir la situació a un camí pactat. NO! Aquell que maltracte a una dona no parla el teu mateix idioma. No buquies la conciliació, no és possible, el seu cap no ho entent i no ho assumeix.

Dona, fes valer els teus drets som molts i moltes els que t'hi esperem per axompanyar-te a fer el pas.

Si una dona és agredida, ho som totes!

2010-11-05T19:02:00.007+01:00

Aquest mes moltes dones i homes farem força evidenciant una realitat que ens persegueix com a societat. Aquesta xacra social que és la violència vers les dones. Enguany estem superan el nombre de dones víctimes de violència masclista i com penso estar superactiva aquests dies us faig a mans un fracment de l'escrit que una dona m'ha fet arribar.

(...) Fui a saludarla como en otras muchas ocasiones. No sé que pasó pero el "sin palabras" funcionó por su cuenta y algo provocó la pregunta clave. No puedo olvidar como sus preciosos ojos caramelo se tornaban vidriosos. La abracé, la abracé fuerte y al separarnos las lágrimas hablaban en silencio. El cobarde y egoísta de su marido la había agredido hacía tan sólo unas horas. Aunque su cara no evidenciaba marcas vi como su brazos mostraban las marcas rojas de los golpes. (...)

La violència vers les dones és una realitat que no és propietat de cap perfil concret. Totes podem ser víctimes. La nostra sort és que cada dia més hi ha homes que denuncíen aquest fet doncs creuen en la igualtat. Dones aquests homes son la mostra de que amem pel bon camí. Ara cal que cada acció de violència sigui denunciada. NO ET CALLIS!!!

Bloc de Maribel Illescas: DONES al BASQUET!!!

2010-10-12T22:11:00.000+01:00

Bloc de Maribel Illescas: DONES al BASQUET!!!: "Avui he estat a la presentació del Club Arenys Basquet. Feia goig veure tants nens i nenes al camp i com no, tantes mares i pares. Vull cre..."

DONES al BASQUET!!!

2010-10-12T21:51:00.004+01:00

Avui he estat a la presentació del Club Arenys Basquet. Feia goig veure tants nens i nenes al camp i com no, tantes mares i pares. Vull creure que "l'aposta" pel basquet femení és ferma i no flor d'estiu, això solament el temps ho dirà. Ara manca que altres facin aquesta aposta davant les dificultats que com a dones suposa implicar-se. Avui lloaven que una de les jugadores del primer equip ha estat mare i que ha jugat fins hi tot embarassada de 4 mesos. Aquest és un mirall per a tothom que ho vulgui. La lluita per a la igualtat fa que moltes dones fem aquestes coses, posar al límit les nostres vides. És una forma d'evidenciar que encara queda molt recorregut per fer. La famosa "bara de medir" no és igual per a dones i homes. He trobat a faltar a la Regidora d'Esports que sé que estava malalta (fruit del temps boig), doncs amb ella el comentari hagués estat suculent.

REGIDORIA D'IGUALTAT, SI O SI

2010-09-27T11:15:00.006+01:00

Alguns, que no algunes, hem qüestionen la necessitat de l'existència d'una Regidoria d'Igualtat. Hem preocupa especialment si aquest tema ve de persones políticament actives al meu poble doncs a banda de la seva ignorància envers a la invisibilitat que patim les dones demostren la seva llunyania de la realitat al nostre poble i societat en general.

Què fantàstic seria que no fos necessari parlar a homes i dones de les ventatges de compartir les nostres vides en igualtats de condicions, de drets i deures! La realitat és que dia a dia es fa més necessari fer pedagogia sobre la igualtat. Solament espero que un dia ja no sigui necessari per què ja ho portem incorporat en les nostres consciències.

QUÉ "CANSINO" QUE ÉS TOT PLEGAT.

2010-09-01T22:45:00.006+01:00

Qué cansino que és tot plegat!!!
Ja sé que la crisi té aquestes coses, que o tot són males notícies que encenen els nervis de qualsevol, alimentant aquesta "ira" que tenim dintre o l'estupidesa de, per exemples programes televisius tipus "mujeres i hombres" (per citar un dels 10 mil existents). I nosaltres passem el dia a dia sen se que ningú posi seny ni marqui tendència recordant-nos que ni tot és negre ni tot és blanc.
Vull continuar lluitan en POSITIU per fer d'aquest mon un lloc millor per viure! És allò de "l'ampolla mig plena o mig buida". Vull creure que és mig plena per aconseguir que així sigui. DEIXEM-NOS DE ROTLLOS i vinga nposem fil a l'agulla. Vols ensortir-te? doncs vinga que ja fas tard!!! El capità enciam deia "els petits canvis són poderosos", on és la generació que va creixer amb ell???

Avortament. La nova llei.

2010-07-05T21:46:00.007+01:00

La nova llei sobre la interrupció de l'embaràs és apartir d'avui a ser efectiva. I és un pas més cap a la llibertat sobre el nostre propi cos. Tenir o no l'opció de fer-ne ús recau sobre la nostra madura concepció d'entendre i veure la vida en cadescune de les circunstàncies que ens toca viure. Hi ha un famés refrany català que diu "no es pot dir blat fins que no es té al sac i ben lligat". Doncs jo ho aplicaré per dir que per entendre-ho un i una ha de viure aquesta situació. Que cap dona neix "avortista", com diu la derechona. Que no és una decisió còmode per molt clar que ho tinguis. Però és sobretot una decisió de dones. Si tan els hi preocupa que les dones tinguem que pendre aquesta decisió, pot ser cal més informació per prevenció i no serveix allò de "virgen al matrimonio" o estar "abierta a la vida". JA! I que deixin d'enviar-nos "ninotets" (amb la de diners que valen) i destinin aquesta despesa a altres coses.

Un matí per parlar sobre nova ciutadania a Catalunya.

2010-05-15T22:02:00.005+01:00

Avui he tingut el plaer de compartir una petita conversa amb el President Montilla, entre altres coses li he parlat d'Arenys, dels arenyencs i especialment de les dones arenyenques.

He de confessar que no és la primera vegada que parlo amb ell però avui m'he sorprés amb mi mateixa quan m'he donat conta que estava nerviosa.

Pot ser algún dia, no massa lluny, el cafè d'avui sigui a Arenys, a Arenys de Mar.

Reflexió. Dones i religió.

2010-05-13T21:53:00.007+01:00

Avui he tingut una trobada amb en Joan Miquel. Dues hores de bona conversa. I la conclusió ha estat la falta d'informació, d'ignorància i recels que tenim respecte altres cultures i religions, I aleshores te n'adones que un país que es postula constitucionalment com a laic en el fons encara no ho és. Les nostres profundes arrels culturals ens condicionen, tot amb ulls del catolicisme. Personalment, tant el que ell o ella professi queda redu9it al teu àmbit personal i si aquest respecte les normes de joc de tots plegats, el codi de convivència, tan se'n fa. Em preocupa més les interpretacions que fan alguns, especialment amb LES DONES que sóm el 50% de l'humanitat. La veritat és que les religions mai no ens han deixat ben parades a les dones.

PERÒ "ESTAMOS EN ELLO, OI???

http://www.youtube.com/ i si dios fuera una mujer. BUSCA SI US PLAU EL VIDEO AMB VEU PABLO BENEDETTI I POEMA DE JUAN GELMAN.

2010-05-11T20:10:00.000+01:00

aIXÒ HE DEMANAT A LES MEVES AMIGUES ACTIVISTES ARENYENQUES.

Big Mama Thornton ft. Buddy Guy - Hound Dog

2010-05-06T21:32:00.003+01:00

Arenys i les e-dones.

2010-04-15T22:12:00.007+01:00

Malgrat les puntuals adversitats hi ha coses que porten tanta energia i voluntat de qui les acompanya que sempre surten endavant i amb grates sorpreses. aquest és el premi de qui viu pensant que l'ampolla sempre és mig plena i que cada desfeta és una oportunitat i no un fracàs.
Un cop més avui això ha estat una certesa. Hem presentat el projecte "dones en xarxa. Dones ciutadanes" a les dones d'Arenys que han estat receptives després d'uns dies de minsa "publi". Això promet!!!! mol que pessi a aquelles dones que encara viuen la seva vida sota models masculins per mol que mantinguin discursos politicaments correctes no surten del convenciment interior.

Si és un acte per dones i homes, ON SON LES DONES???

2010-02-26T00:15:00.014+01:00

Avui sentada des de la meva butaca mirava i mirava i... caram on son les dones? Poquetes. Jo he anat amb el meu alcalde, cansats i tot. Pot ser per això no hem comentat aquest detall, però si hem comentat un munt de temes en benefici dels arenyencs I ARENYENQUES. I sobretot hem parlat dels més grans. De vegades pensem en ells, solament en l'aspecte assistencial i oblidem que darrere les "canes" hi ha una experiència vital que necessitem per continuar endavant. Jo vull arribar a gran, gran i tremendament gran algún dia.

La cenicienta que no quería comer perdices

2010-02-21T09:51:00.010+01:00

Ara que queden pocs dies pel 8 de març vull, per aquells i aquelles que encara no teniu coneixement d'aquest llibre, fer-vos una entusiasta recomenació imés enllà de la seva lectura

proposar-vos una reflexió.

A la Núria i a la Miryam no els hi va ser fàcil l'edició d'aquest projecte, però van creure en ell, l'enginy les va acompanyar i aconseguiren (no sen se esforços) el seu objectiu. Ara que ja han fet la feina més feixuga i que les reclamen per tot arreu, que fins hi tot la TV fa esment, ara va i apareixen les editorials amb els seus oferiments!

FEMINISME

2010-02-11T23:28:00.003+01:00

Dimarts hi ha la presentació de: FEMINISME AL PSUC, Els anys seanta i vuitanta del segle XX. Memòria de dues organitzacions feministes del Baix Llobragat. al col·legi de periodistes a les 6 de la tarda a Barcelona.
No podem faltar coma feministes i també com a companyes de la Marta Estruch, autora d'una de les parts. Una arenyenca, doncs fa ....trescents mil any que viu i és activa a la nostra vila, a la que per molts motius admiro. Un dells es obvi, la seva lliuta per a la defnsa pels dret de les dones. Des d'aquí faig una crida. Estem organitzant-nos per anar-hi. El tema ho val!!!!

Memòria històrica. Elna.

2010-02-10T22:37:00.016+01:00

Divendres a Mataró es representa l'obra de teatre LA MATERNITAT D'ELNA. Fa més de 3 anys a Arenys, l'Ass. de Dones per la Igualtat, d'Arenys de Mar, ja varem fer un acte mol emotiu amb la lectura d'uns fragments de l'obra d'Assumpte Montellà i la seva posterior aportació com autora del llibre, debat i de més. Posteriorment el mes de setembre varem fer una sortida fins ELNA.(un autocar ple, i per què no va ser possible contractar més).

Divendres, 12 de febrer a les 21:30h a la Sala Cabñes de Mataró, es representarà l'obra de teatre que hi fa referència a quest llibre.

Per l'interés que el PSC d'Arenys ha posat en el tema, dones d'Arenys son al corrent d'aquest fet i de segur que algunes gaudiran de aquesta representació.

El més important és el que sabem EL QUE DE MERITOTI FAN ALTRES DONES. Reconeixe la tasca que fan, es reconeixe la que fem totes. Siguin d'on siguin. Una som totes. La meva petita solament tenia 2 mesos però va aguantar com una campiona i no diguem de la meva Marta solament tenia 8 anys i ja té assumit que les dones som el 50% de la societat.

lgualtat.

L'excursió a la Maternitar d'Elna i la creu de St. Jordi.(busca article)

2010-02-07T23:44:00.002+01:00

De vegades és complicat però no vull passar per alt el que dissabte va passar a Arenys de Mar!

Es va organitzar una xerrada, en àreb i amazic, sobre el dret de les dones. Va ser interessantísssim doncs tot i que per gentilesa d'una de les assistents vaig poder seguir el col·loqui vig ser conscient de les ganes de parlar de les dones assistents. Tot va ser un "toma y daca" amb l'Asmaa,, mediadora intercultural del Consell Comarcal del Maresme. Elles varen fer eviden que cal que expliquin la seva realitat a les altres dones d'Arenys. Les seves mancances acadèmiques i la seva capacitat de comunicació en llengua castellana i catalana fa que les vies comunicatives amb les altres dones les allunyin de la realitat d'on viuen i el que és més important de la realitat en la que viuen els seus fills i filles. No poden fer un pas més i això les tanca en un mon reduit que no els satisfà. Lluny d'aquesta societat en la que tímidament es mouen i lluny de la que varen deixar.

Ens posem mans a l'obra per trencar aquesta barrera pena de desconfiança. Pensaem en tot allò que ens uneix més que en tot allò que ens separa. Les dones necessitem la solidaritat entre nosaltres.

2009-12-01T23:59:00.006+01:00

clic imatge!!!

Tot el mes és 25 de novembre.No a la violència contra les dones.

2009-12-01T23:34:00.008+01:00

En el marc d’aquesta data, arreu han estat molts els actes que s’han fet. Arenys, no podia ser d’una altre manera, també ha fet els deures. I no dic amb molt de gust per què no és plat de gust per ningú doncs això és la mostra de que és un tema NO resolt. Malgrat tot no deixem de posar-nos mans a l’obre per fer-ho possible. Enguany entitats, escoles i IES també han posat el seu granet de sorra i així ho mostra el “mega cartell” que hem fet des de la Regidoria d’Igualtat, i que és obra de la Norma Martínez. Una estupenda dona, compromesa amb la defensa de la igualtat per a les dones.

I com tampoc podia ser d’altra manera, les DONES, com ja tothom anomena a l’Ass. Dones per la Igualtat, d’Arenys de Mar, va encarregar-se de l’acte del mateix 25. La lectura del Manifest, encesa d’espelmes i organitzant el concert que allà mateix va oferir la Coral l’Esperança. És just dir que aquesta actuació la varen oferir gratuïtament com a col·laboració. Gràcies!
Aquell dia no vaig poder ser-hi i posar la meva espelma però noies, allà des de la Sala de Plens, vaig recordar-vos molt. Les regidores i regidors, fent la feina, van fer molt de goig amb el llaç lila que els hi vaig fer arribar.

"Tornemi" no és solament un "xuxo" pels badalonins.

2009-11-11T23:43:00.008+01:00

Pot se que us saludi,oi? després d’uns mesos de silenci.
Aquests han estat uns mesos vivint “al dragón can”. Dir fins aviat, al pare no està sent fàcil. Tampoc ho està sent dir hola, a les noves perspectives de futur. Ambdues situacions estic intentant afrontar-les amb maduresa i determinació.
Pas a pas intento ser coherent i avui li toca el torn al meu bloc. Un bloc ple de persones estupendes que fan que meva vida adquireixi els colors que més em representen.
Soc positiva de mena. Intento veure en cada crisi o fracàs una oportunitat . Sí, allò de la ampolla mig plena.
Innocent que no ignorant, tal i com podeu trobar en “Mujeres que corren con lobos”.
Bé, avui ens retrobem després d’unes llargues, llargues vacances de gaire bé 4 mesos per explicar-vos coses que considero poden ser del vostre interès.
Aquest mes de novembre ple d’activitats i reivindicacions de color lila, es commemora el Dia internacional a la NO violència contra les dones.
Demà us explico!!! Una abraçada.

El Compromís

2009-07-09T00:53:00.004+01:00

Fa uns dies vaig presentar la meva renuncia al càrrec de presidenta de l’ass. DONES PER LA IGUALTAT, D’ARENYS DE MAR, en el marc de l’assemblea del passat dia 29 de juny. El meu nou càrrec, en breu, va provocar aquesta decisió.”Flaco favor” faria a la independència de l’entitat, amb la que crec, si a banda de ser Regidora d’ Igualtat fos “presi” del projecte, en el que un bon grapat de dones i homes d’Arenys treballen dia a dia des del seu anonimat. I més després de tantes crítiques que varem patir amb motiu de la seva constitució.
Han estat uns any, que al cap davant, han suposat molta feina i il·lusió. Recollir el testimoni de la Maria i de la Teresa va ser un acte de responsabilitat ferm i més si contemplem que feia 4 dies mal contats, havia nascut la meva segona filla Aina.
No sé si vaig assolir tot el que s’esperava de mi, però el que és cert és que he rebut amb escreix tota l’emoció que vaig posar. He tingut unes companyes de viatge que m’han donat desinteressadament “carinyo”, col·laboració, comprimís i moltíssima dedicació.
Voldré fer constar que és cert que entre les dones es pot crear aquesta xarxa desinteressada i tremendament feminista de solidaritat, moltes vegades inconscient. L’empatia entre els essers humans fa possible que lluny d’interessos polítics, aconseguim grans projectes i alhora acaronar-nos si s’escau.
Tinc el convenciment que la nova PRESIDENTA, la Llúcia Masdeu és el que ara necessita l’entitat. Una dona forta, valenta, que sense saber la vida l’ha portat a defensar un gran projecte. Diuen que el mestre no apareix fins que l’aprenent no està preparat. Agafa-ho com vulguis Llúcia però res és per casualitat. Tu aportes a l’associació el que com a dones necessitem sentir. Mare acollidora, humil i conciliadora. El feminisme? El portes dintre i sabràs explicar-ho, lluny d’aquells que el veuen o el volen vendre com l’oposició al masclisme. IGNORANTS!
Pot ser toca fer pedagogia i no solament amb l’exemple.
Estic orgullosa de ser de “les dones” com diem per Arenys. Continuaré treballant pels justos objectius des de la junta i com amb consens decidim, i que no dubti ningú que des de la Regidoria, la igualtat serà una lluita al 100%. No valen mitges tintes.
Les DONES i la societat en general ens ho mereixem.
Força a totes i a tots i amb el desig de complicitat amb benefici del futur dels nostres petits i el present de tots, homes i dones. Sen se més.

Il·lusió i ganes de fer-ho amb responsabilitat.

2009-06-17T17:11:00.008+01:00

Ràdio Arenys ha publicat...

Fent i desfent...

2009-06-08T15:59:00.005+01:00

Estimo la meva llengua i per aquest motiu quan un entés em fa una correcció ho agraeixo.
Gràcies Xavier.

Que el meu vot sumi. A mi no em rellisquen les coses!

2009-06-05T17:38:00.027+01:00

El passat mes d’abril vaig estar a Brussel·les junt amb 50 amics i coneguts socialistes del maresme. Un dels principals motius era trobar-nos amb els diputats del PSC que allà treballen, en Raimon Obiols i la Maria Badia, conèixer de primera mà com desenvolupen la seva feina, “els pros i contres” i com no, fer una visita al Parlament i veure com es mou i remou “aquesta gran maquinaria”.
Si llavors ja tenia clar que el futur passa per una Europa forta, no menys important és que els treballadors (diputats) que amb el meu vot designo, facin la feina vers els objectius que més m’identifiquen.
Els socialistes no ho tenim fàcil al Parlament Europeu tot i sent la segona força política a la cambra, i més després de saber ja els resultats obtinguts a Holanda, on l’ultra dereta ha guanyat descaradament (afavorida per a l’abstenció).
Aquest és el pa que si dóna si no anem a votar!
El que s’aprova al Parlament Europeu condicionarà, i mol, el que vulguem aprovar després aquí.
Ara són instal·lats la dereta, la més rància en anys, i si han de funcionar com ho estan fent des de Catalunya i Espanya (amb molta dosi eclesiàstica versió retro), estem arreglats i arreglades.
Dones que això es posa “xungo”, ja veieu com estan manipulant al personal amb la nova llei de l’avortament.
No indiferència, ni hablar!
Ens veurem el diumenge 7 de juny...a Europa.

De moment somiaré què és possible!!!

Dia internacional per la salut de les dones. 28 maig 09

2009-06-01T19:09:00.001+01:00

Un apunt que m'envia una amiga "atacà".

2009-03-19T17:09:00.007+01:00

¡Qué bonito ser mujer!
Qué me decís del trauma que supone mirarte al espejo por la mañanay encontrarte con que ese Gremlin que te mira fijamente eres tú?Te duchas, te vuelves a mirar, y decides que lo mejor va a serdarte una capa de Titanlux, a ver si aquello mejora. Y no, nomejora. Sigues siendo un Gremlin, pero así como churruscao.Una vez churrascada, te diriges a despertar a tus niños. Aquísiempre ocurre algo.
Supongamos que el niño tiene fiebre. Tú eres una mujer conrecursos!!!.....recurres a la súplica....y suplicas a la suegra, que sequede con el niño hasta que llegue la canguro,...a la canguro, que venga un poco antes para que se vaya lasuegra,...al cielo, que la seguridad social deje de comunicar,...a la 'encantadora enfermera' que te dé cita tarde para nopedir permiso.....a tu jefe que te dé permiso porque la encantadora enfermeraha pasado de ti y entre súplica y súplica tú sigues trabajando,así como haciéndote la relajada. Y al final del día, nunca antes, te llama tu ocupadísimo marido, y te pregunta ¿qué tal cariño?.Cuando te oye rugir como un rinoceronte en celo, recuerda que elniño estaba enfermo y hace ver que no se le había olvidado y tecagas en 'to' lo que se menea...Y sales corriendo al pediatra, y llegas por los pelos, y te dicelo del virus, y te manda no se qué medicina, y cuando llegas a lafarmacia han cerrado, y llamas a tu marido y le suplicas quecuando salga de trabajar, si no le supone mucha molestia, se pasepor una farmacia de guardia, y entonces él te dice 'no voy apoder, es que tengo una reunión', que yo creo que mi marido novive, se reúne!! Y le matarías, pero por teléfono no puedes así que decidesarrastrarte hasta la farmacia de guardia, y allí que llegas tú contodo colgando:- al pequeño que le cuelgan los mocos, el mayor que secuelga literalmente de tu manga- De la sillita cuelga tu bolso, la bolsa del bebe, labolsa de gimnasia, la bolsa del trabajo, y la mochila del mayor,que ya quisiera Pérez de Tudela, que yo creo que este niño nocrece porque la mochila se lo impide.Parecemos unos 'sin-techo'.
Entras en la farmacia y el espejo del fondo te enseña al Gremlin churruscao pero como a trozos, porque el maquillaje también se ha'descolgao' y te suda el bigote como una foca, y te la encuentrasa ella, la SUPER-ORGANIZADA.
La super-organizada es esa mamá del colegio de tus hijos que siempre quisiste ser. Lleva a sus nenes a alemán, a judo, apintura, al foníatra, a fútbol y a natación......Y es de las que comen y no engordan, y es delgada......Y en los cumpleaños del nene, lleva a toda su clase 'ungüevo Kinder', que son tres deseos a la vez, y tu niño con subolsa de sugus, que yo creo que le estoy creando un trauma,...yademás prepara la bechamel de las croquetas......Yo hace tiempo que descongelo las famosas croquetas ¡que le den por culo a la bechamel!......
Y todo esto sin movérsele ni una de las siempre perfectasmechas; porque a este tipo de mujer no le crece el pelo. Yo creoque tampoco 'sudan', pero de esto no estoy segura......Y tú que intentas recolocar todo lo que te cuelga, y ella ysu perfecta hilera de dientes que te sonríe y te suelta:'Chica, es que no te organizas, ¿por qué no pides reducción dejornada..?'Aquí es donde le soltarías una leche por cada euro reducido porreducir tu jornada. Superada la prueba, tus colgajos y tú regresáis a casa. La autoestima decidió quedarse en la farmacia.
Y bañas a los niños, haces los deberes del mayor, le das lamedicina al pequeño, les preparas la cena, se la das y lesacuestas y te tiras en el sofá.Y para rematar el día, al cabo de un rato, llega tu marido a casacon cara de agotamiento y te dice que no ha parado en todo el díade reunión en reunión en la oficina (ha tenido tres reuniones) yque ha tenido que comer con los compañeros en un restaurante deaúpa y te pregunta 'que qué hay de cena' y que si no te importapreparar a ti la mesa porque él está muy cansado.Y ni siquiera te pregunta por el niño, tu trabajo, la suegra, lacanguro, el jefe, la enfermera, el médico, la farmacéutica y lasuper-organizada, y remata diciendo que 'vaya pinta de Gremlinchurruscada que tienes con el maquillaje descolocado'; que 'a versi te cuidas un poco, con la cantidad de tiempo libre que tienes'.Y al encender la tele aparece otra super-organizada que te dice: 'Ausonia, hoy me gusta ser mujer'.¿¿¿???

Hora del conte especial 8 de març

2009-03-12T15:17:00.003+01:00

Ja estic nerviosa. Sempre em passa igual.
Tot i que no és la primera vegada l'estòmac no para de fer el seu particular ball. Avui en nom de les Dones explicaré un conte que m'ha explicat la meva filla Marta, i espero que tingui tan de color com el que ella em transmetia quan buscava una segona opinió. Espero estar tan lúcida com ella es mereix, i que la purpurina que desprenien les seves pestanyes sigui la llum de les fades aquesta tarda.
Posaré el meu esforç per aconseguir un bon resultat. A veure que diu el jurat!

Dia de les Dones a Caldes

2009-03-07T22:41:00.007+01:00

Aquesta tarda he estat a Caldes, una vila veïna. He participat en l’acte que amb motiu del 8 de març ha organitzat l’agrupació Socialista. Hem estat afortunats tots plegats, doncs la Lídia Santos ens ha donat una classe magistral fent un recorregut històric al voltant del dia de la Dona. Entre moltes coses hi ha quelcom que no ha deixat passar i és el recordar que les dones formem part de la història. Que aquesta també ha estat possible per la implicació femenina i que té noms propis tot i que no surten a la majoria de llibres de història.
Ella ha tingut l’encert inevitable d’anomenar a un bon grapat i a més de dir que en reconèixer-les a elles ho fem amb nosaltres mateixes. Gràcies a elles jo tinc la sort de dir obertament el que penso i em sento amb el dret de dir molt més a favor de la “liberté, égalité, fraternité”.
Felicitats per l’èxit obtingut companys i molta força.

No a la mutilació genital femenina

2009-02-06T22:50:00.008+01:00

Us proposo un passeig per les reflexions i opinions d'altres, com els que ara ja son més joves que jo. Esperançada de que vinguin altres...i posin el seu granet de sorra per resoldre situacions com aquestes que en avergonyeixen a tothom. Una abraçada i felicitats per les declaracions dels joves socialistes del Maresme.

Imatge de Todo a un lero-19.02.08

QUAN, COM I PER QUÈ.

2009-01-30T17:41:00.011+01:00

Ser discret és una virtut que no tothom sap gestionar. I és tant important!
Ser discret que no és el mateix que callar per amagar informació, tot pensant que aquesta és poder.
Hi ha qui amb el seu silenci volen fer-se els o les interessants, tot parlant de vegades a cau d’orella o amb intencionades mitges paraules en mig d’una tertúlia, conversa o discussió. Tot plegat per “dir sen se dir” que guardes un secret.
I d’altres que no coneixent la prudència, els perd “la boca”, l’afany de protagonisme i l’excés de lleugeresa que pot posar en perill relacions i “realitats possibles”. I tot per no ser discret, fent comentaris que poden ser mal interpretats, fent malbé acords, relacions...projectes.
Pot ser aquests pensant que tenen la clau creuen que poden permetre’s quelcom lleugeresa.
Qui té una clau busca una porta i no totes son d’entrada, algunes hi posa SORTIDA.
Coincideixo amb en Xavier quan diu al seu post: “no anem bé, i si per caminar hem de mirar el moviment dels altres” (+)

Dones sen se recels

2009-01-27T22:15:00.006+01:00

Avui he estat una bona estona conversant amb dones de molta energía. Dones amb ganes de que ens fem veure allà on sembla que no hi som, que és igual a dir, no opinem no existim.
Més enllà de connotacions polítiques que de vegades van "implícites".
Les nostres afinitats com a dones van més enllà.
Sempre que he estat una estona xerrant amb la Lourdes Muñoz, una mestra bloguera entre altres moltes coses, sempre em transmet aquell puntet de fer públic el que penso al respecte d'algunes coses.
Avui hem parlat de la necessitat de ser presents a la xarxa i de fer fàcil que les dones hi siguin. Construir al 50% aquesta societat per la que vivim, gaudim i patim cada dia. Amb visió de futur. Les dones que "vivim" sota el concepte d'un model femení no volem copiar-ne un altre, si no fer compatible aquest amb el nostre. Serà possible, però hi hem de ser-hi. Dona, accepta't i no renunciïs a fer-te visible.

Resum, 4 paraules i un video pel 25N

2008-12-01T19:57:00.012+01:00

http://www.radioarenys.cat/noticia.php?id=05229&tema=Solidaritat

aquest és el link sobre l'article i el video que Radio Arenys ha posat a la seva web. L'equip de Radio Arenys sempre donen recolçament a Dones per la Igualtat. Com no agrair-ho!

NO a la violència masclista a Arenys de Mar

2008-11-25T22:26:00.007+01:00

Imatge R.Bullic

Avui Dia de la NO violència envers les dones, moltes associacions i grups de dones han mostrat la seva decidida disconformitat amb aquestes actituds masclistes que no beneficien a ningú.

Desde la meva vila marinera, des d'Arenys de Mar, també hem donat mostres durant tot el dia que no volem un dia per recordar el que moltres dones pateixen a diari.

L'associació Dones per la Igualtat, d'Arenys de Mar l'activitat durant tot el dia ha estat intensa. Tot pensant el l'acte que al vespre era previst encara quedaven coses a fer, recollir sorra de la platge, penjar pancartes, preparar els petits cartells que recordarien a aquelles dones que enguany han estat assessinades... petites coses que solament es podien fer avui mateix.

Encara que el sol ens ha acompanyat tot el dia, allà les 6 de la tarda ha començat a ploure.

SOS, què pretent el temps?Fer-nos la guitza? Doncs NO! aquest "listillo" ha trobat en nosaltres una pedra, en nosaltres i en tots aquells i aquelles que ens han acompanyat.

Teniem previst dibuixar amb espelmes la nostra "repulsa" al pati del Calisay i fer un caminet de llum cap al Teatre Principal per gaudir d'un concert emotiu, amb la Raquel Xiberta. Hem fet petites modificacions ("plan B").

Bé demà amb més fotos veureu que tot plegat va valer la pena, doncs l'assistència tot i els entrabancs, a més del fet de ser dimarts i a les 7 de la tarda, ha estat un éxit d'assistència.

A Arenys quan ens hi posem, ens hi posem.

Dels 40 als 60. Les dones viuen "a la selva".

2008-10-30T17:51:00.026+01:00

imatge: pagina-de.com

Una etapa de sentiments contradictoris, de plenes capacitats, aromatitzada d'experiència. Res va lentament. Amb el motor a 4000mil revolucions i constantment mirant al darrera, al davant, a un i altre cantó. Sempre alerta no sigui que vingui una lleona (o lleó) insolidària i consideri que "a la teva edat", ets fora del mercat. FORA DEL MERCAT? Què m'expliques! si jo sóc el mercat!Les dones que passejant entre els 40 i el 60, són les grans oblidades, doncs no entren, a la pràctica, en programes on es qüestioni i es plantegi el que pensen senten, volen, necessiten...tot es pressuposa(altres) o van incloses en el pac general. Tot i que són el present del present, l'actualitat en les diferents versions, familiar ,laboral, personal, associatiu..., que formen part de totes les salses, d'una o altre manera, en totes les versions i etapes de la seva pròpia vida i de la dels altres. Tot això i més, a banda de no tenir ni un segon lliure per explicar-ho.

Com no reconeixer....

2008-07-22T00:55:00.006+01:00

No he estat de vacance, però estar pluri-pliri és el que té. No ha estat un temps en va. He après i he reflexionat. he crescut una miqueta. La Rosa, la Consol, la Pilar... i altres dones com les meves petites, m'ha ensenyat coses que no podré obviar i m'han donat alegries que es veuran el mei dia a dia. Però avui els hi toca a les done d'Arenys. En sentireu a parlar igual que de les maresmenques. Es couen coses que no passaran "de rositas".

Estimades amigues
Gràcies pels moments tant bons que ens feu passar. Sentir-vos a prop em reconforta. Com deia una cançó que passa del pas del temps, “(…)”la vida és compon de moment(…)” i jo tinc molts moments plens de vosaltres a la meva vida.
Sentir els comentaris de la Llúcia em porten a la realitat, així com els de la Teresa que donen aquella saviesa viscuda, sempre sorprenent als meus ulls. Cadascuna de vosaltres tan iguals com a diferents! Llegir-vos a vosaltres és viatjar. Jo que em perdo volent fer tot allò que copsa el meu interès i que és impossible donar-hi l’abast…, tenir una sessió amb vosaltres em proporciona mil “píndoles emotives”. La pau de la Dolors, la eficàcia de la Marta, la seguretat de la Maite, la coherència de l’Antonia, el romanticisme de la Lourdes, les batzegades joves de la Sònia, la austeritat de paraules de la Teresa Mª, la responsabilitat de la Pilar, l’horitzó de la Glòria…i la caixa de sorpreses que m’espera de l’ Amaya...i més de les que son i que no trobo com definir el moment que comparteixo amb elles i no voldria errar ara.
Mireu, el insomni és el que té, que et fa dir … el que irreflexivament sent però que sents amb humilitat.
I tot això per dir-vos que he estat feliç avui amb vosaltres i que us ho agraeixo. De ben segur que les meves petites ho recordaran, si més no la Marta, que és una esponja. Quelcom canviarà en la seva conducta, i dirà amb els anys a les seves iguals el que ara diu amb orgull “..és que jo soc de les dones” .
Gràcies DONES, sou intel·ligents i boniques.

Ballena o sirena?

2008-05-17T22:17:00.012+01:00

Sí, ara venen temps difícils pet entrar dins un bikini petit, però si després de llegir aquest missatge que m'ha fet arribar la Pilar teniu dubtes..., Jo ho tinc clar, a banda ja he comprat un de una talla més gran.

imatge publicada a http://www.editorialjuventud.es/

(...)Hace unos días, en una ciudad de Francia, un cartel, con una jovenespectacular, en el escaparate de un gimnasio, decía: 'ESTE VERANO ¿QUIERES SER SIRENA O BALLENA?'

Dicen que una mujer joven-madura, cuyas características físicas no han trascendido, respondió a la pregunta publicitaria en estos términos:

Estimados Sres.: Las ballenas están siempre rodeadas de amigos (delfines, leones marinos, humanos curiosos). Tienen una vida sexual muy activa, se embarazan y tienen ballenitas de lo más tiernas a las que amantan. Se lo pasan bomba con los delfines poniéndose moradas de camarones. Juegan y nadan surcando los mares, conociendo lugares tan maravillosos como La Patagonia, el mar de Barens o los arrecifes de Coral de la Polinesia.. Las ballenas cantan muy bien y hasta graban CD's. Son impresionantes y casi no tienen más depredador que los humanos. Son queridas, defendidas y admiradas por casi todo el mundo. Las sirenas no existen. Y si existieran harían colas en las consultas de los psicoanalistas argentinos porque tendrían un grave problema de personalidad '¿mujer o pescado?' No tienen vida sexual porque matan a los hombres que se acercan a ellas, además por donde?. Así que tampoco tienen hijos. Son bonitas, es verdad, pero solitarias y tristes. Además ¿quien querría acercarse a una chica que huele a pescadería?. Yo lo tengo claro, quiero ser ballena.

PD : En esta época en que los medios de comunicación nos meten en la cabeza la idea de que solo las flacas son bellas, prefiero disfrutar de un helado con mis hijos, de una buena cena con un hombre que me haga vibrar, de un café con pastas con mis amigos. Con el tiempo ganamos peso porque al acumular tanta información en la cabeza, cuando ya no hay más sitio, se reparte por el resto del cuerpo, así que no estamos gordas, somos tremendamente cultas.

Desde hoy cuando me vea el culo en el espejo pensaré, madre mía, lo lista que soy...(...)
I que no falti el bon HUMOR!!!

Amb molta "chispa" !!

2008-05-16T18:21:00.017+01:00

Com és de curiosa la vida, fer camí i envoltar-me de gent creativa tot plegat té quelcom de màgic. Cadascuna de les persones que m’envolten, que jo diria que formen part del meu escenari natural, tenen “allò” especial que simplificarem en “creativitat”. Tenen la capacitat de sorprendre’t. Amb el seu hàbil discurs, les seves reflexions, les seves iniciatives, el seu estil, el seu clarivident positivisme, les seva síntesi de imatges... Viuen, son vives i son belluguets des de sempre. No deixaran de fer-ho.
Aquest bloc que vaig iniciar pensant en “les persones estupendes”, ha trobat el moment de fer un altre incís i presentar-vos a ifeelms.
El projecte de la Irene i en Toni, que diuen...
“Ifeelms (Interactive feeling films) és una productora audiovisual. Creiem en la força dels sentiments per explicar històries i fem ús dels avenços tecnològics per transmetre’ls de forma impactant. Fem publicitat i programes per a la televisió, Internet i plataformes mòbils.”
Es fantàstic que tot i que uns es capfiquin, interessadament, en que “todo va mal”, d’altres corren la veu de que és possible fer un pas més. Sort emprenedors, molta sort.
Ens veiem, d’acord?

Berlusconi o Krusti el Payaso

2008-04-22T19:26:00.023+01:00

Hi ha un refrany que diu: “ No ofende quien quiere si no quien puede” i aquest personatge “friki”, disfressat amb roba de marca, no ens pot ofendre, (encara que per dintre no puc evitar que em pugi la ràbia fins les orelles i torni a baixar i així un cop i altre, però que quedi aquí). Com diu en Joan en aquests casos: “...ai, quina rrrrrrràbia de tio!!!”
http://www.nodo50.org/mujeresred/spip.php?article523
Però qui és aquest? Qui es pensa que és? Amb el sobrenom de Wazowski (“Guasonsqui en la intimidad”-Monstruos s.a.),quina única semblança amb el personatge serien, el verd del seu color i que solament tenen un ull.

Diuen que els països democràtics tenen el governants que es mereixen, i Espanya té un govern que pensa i creu en les dones, en una societat de dones i homes capaços. Aquesta notable determinació, anirà arrelant en la nostre societat fins a la normalitat,tot i que ha aixecat polseguera amb la tria del nou govern. Més Dones que Homes!!!
Mai, aquest que criden, s’ho havien plantejat abans quan era al revés? I a més a més hi ha altres (fins i tot dones, que és el que més dol) que ho diuen argumentat amb aquest afegit : és que no son les indicades per aquest lloc ¿?.
Me pido para mi próxima vida, el curso de ministra con opción a doctorado.
Bé que m’estic desviant del tema i avui ...he venido ha hablar de mi friki.
Doncs bé tinc curiositat per saber més sobre el que pensen els italians i les italianes. De debó son tant conservadors que es deixen seduir per aquest mascliste “anclado en el tiempo” a qui el frau és el pa nostre de cada dia?

4 notes al tun tun

http://www.periodistas-es.org/pes/artigo.asp?cod_artigo=3164
http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=500564&idseccio_PK=1006
http://www.elmundo.es/elmundo/2008/04/12/internacional/1207978597
Em faig ressó dels comentaris d’alguns periodistes i altres particulars, i tothom diu el mateix, que és difícil trobar algú que et digui que a votat Berluconi. Resulta que ningú el vota (fa lleig) i va el “machote” i guanya rotundament, en un país que el vot és obligatori .
Reflexionem: Com és possible que un “Farandolero”d’aquesta mena representi a tot un país. Es que els italian son uns bromistes? No puc creure que un país com Italia vulgui formar part d’un episodi de Krusti el Payaso.

He fet una descoberta!

2008-04-01T17:07:00.016+01:00

Sí, he fet una descoberta que voldré compartir amb vosaltres, bé amb aquells que no la conegueu. He "agafat" aquestes frases de Sfer, a la que li dono les gràcies. La visitaré forces vegades i recomano que vosaltres ho feu també. Jo cercava a unes princeses i ella...

·Cuando olvido algo, es que una idea juega al escondite dentro de mí.

·Enfadarse es empujar una pared que no se moverá nunca.

Ja han passat les eleccions

2008-03-20T19:35:00.005+01:00

Ara que sembla ha passat la febre i estem en vies de superar un postoperatori polític, us diré que també per a mi han estat dies “mogudets”. Entre pre-campanyes, campanyes, preparatius pel dia D..., bé, que he estat molt entretinguda. De resultes d’aquestes eleccions Generals’08, jo també he fet la meva particular reflexió. Un cop he recuperat la serenor, desprès de l’alegria que em produïen els resultats (que podrien ser millors!!), Confio en la gestió del meu vot , en la “bona gestió” del meu vot. Un vot català.
En el meu poble els resultats pel PSC, han estat els millors que mai s’han aconseguit en unes Generals, però a banda, tot i la crispació provocada pel PP i les campanyes particulars d’altres, especialment les de CIU, estic enormement contenta doncs a l’agrupació on col·laboro hi ha cares noves amb ganes de participar. Així doncs tot esperarant, esdeveniments, em quedaréamb la importància d'aquest fet. Bé, molt bé!!! Cada cop més, ans al contrari del que aparentment sembla, les persones ens volem comprometre.

No ho ignoris

2008-02-27T12:13:00.010+01:00

Per la Igualtat que tant i tant costa aconseguir i consolidar, no estem soles. També hi ha homes que hi treballen en aquest sentit. Jo en coneixo un bon grapat a prop meu, sense anar més lluny.

Els hi ha que no tenen altres recursos que la violència i la provocació.

2008-02-25T16:23:00.005+01:00

Amb les properes Eleccions Generals a la vista, la campanya és servida. Molt es parla del mal ambient i crispació política. Per això us faré 5 cèntims del que l’altre dia vaig veure i viure a la meva vila.
Els dissabtes al matí, son a Arenys de Mar un dia de mercat. La Riera s’omple de parades de roba per a grans i petits, per la llar, sabates, verdures, fruites, les meves estimades olives, fruits secs….tot i més que acompanya el bon sortit que aporten els paradistes del Mercat Municipal. Doncs bé aquest escenari, fa les delícies dels polítics per compartir les seves propostes, aclarir dubtes a els indecisos i no afegir-ne de nous. El respecte de les normes del joc, és quelcom que ara per ara es porta prou bé, però això ja no serà possible dir-ho amb tanta alegria. Davant de la plaça de l’església varen aparèixer uns furgons guarnides amb els logos de Ciudadanos, carregades amb personal uniformat de campanya, amb samarretes negres identificatives, abordant rotllo “tromba” que aparentment semblava que organitzaven una “performans”. Això ens va semblar i més si havíem sentit que la radio venia a “cobrir” un acte. Doncs no va ser així. Aquella “tromba” d’agressivitat amb la que ens van obsequiar a els que érem d’altre partit, i a la resta de vianants, no era de broma, va ser real. No varem respondre a la “xuleria” i a les males formes, però… Aquest és lema de campanya? Ara entenc com la mateixa Dolors Nadal va dir d’ells fa unes setmanes que eren un partit de Folklòrics (amb el mal sentit de la paraula). Si ella diu això que compartiren o han compartit plantilla. Prou que els coneix!!
Però no vaig veure a cap dels seus representants d’Arenys? On eren Xurde i companyia, per si no m’entenen. No vimos el pelo a ninguno de sus reprentantes de Arenys. Xurde i compañía, a caso os escondíais? MUY MAL, MUY MAL.
Per cert encara no sé com definir a l'armari ropero que al crit de ¡YO FLIPO!intentava provocar-me.

M'ENVIEN UN LINK

2008-02-19T14:27:00.012+01:00

Venen dies en que es demanarà que tothom, fins hi tot les dones, diguem la nostre. Bé, doncs per començar faré referència a un text que em va enviar una amiga, que sap de la importància que té (per tots i totes) una veu de dona.
Us aconsello que visiteu el bloc, el espacio de la maga, d'on prové i el relat que va motivar al autor/a a fer-ne difusió. I TOTS ELS COMENTARIS que en el seu dia va generar.
20 razones para ser feminista en el siglo XXI
1.- Porque queremos un mundo de paz y justicia en donde la dignidad humana sea respetada.
2.- Porque pedimos que hombres y mujeres sean iguales en dignidad, iguales en derechos y que éstos sean aplicados.
3.- Porque los 2/3 de los analfabetos del mundo son mujeres y niñas.
4.- Porque el 99% de las tierras cultivadas del mundo pertenecen a los hombres, mientras que las mujeres producen el 70% del cultivo de alimentos básicos. Porque las mujeres se encuentren entre el 70% de los más pobres del mundo.
5.- Porque el 84% de los parlamentarios del mundo son hombres mientras que las mujeres son más de la mitad del electorado.
6.- Porque en ningún país las mujeres se benefician realmente de los mismos derechos que los hombres. Porque, en Afganistán, las mujeres sufren una barbarie desmedida y se encuentran privadas de todo tipo de derechos.(a modo de ejemplo).
7.- Porque, en Francia, a trabajo igual, los hombres ganan un 15% más que las mujeres y una media, ante un trabajo equivalente, de un 25% más que ellas. (Más de lo mismo en España).
8.- Porque los hombres sólo colaboran en un 20% de las tareas domésticas, cuidado de hijos y mayores de la familia.
9.- Porque al menos uno de cada 10 hogares es el escenario de violencias graves cuyas víctimas son en un 95% mujeres y niños.
10.- Porque la sexualidad consentida entre adultos aporta una satisfacción recíproca y no debería utilizarse, mediante palabras o actos, para lastimar o vejar.
11.- Porque toda mujer ha sido insultada en la calle o conduciendo su automóvil. Al grito de:”¡mujer tenías que ser!”.
12.- Porque la publicidad representa con demasiada frecuencia de manera degradante a las mujeres, así como las relaciones entre hombres y mujeres.
13.- Porque en el mundo, cada año, a dos millones de niñas le es practicada la ablación y se añaden a los cien millones de mujeres mutiladas genitalmente.
14.- Porque exhortamos a resistir frente a la violencia del sistema machista, que exalta una virilidad brutal y desprecia los seres diferentes: mujeres, niños, homosexuales, débiles, etc..
15.- Porque en algunos países, la voluntad política y el trabajo feminista han producido ya un cambio de mentalidades, en Canadá, Europa del Norte, por ejemplo.
16.- Porque somos solidarias de las mujeres y niñas que, en cualquier lugar son maltratadas, humilladas, explotadas, insultadas, golpeadas, violadas.
17.- Porque "el feminismo nunca ha matado a nadie, mientras que el machismo mata todos los días" (Benoîte Groult).
18.- Porque pedimos una ley antisexista tomando como modelo la ley francesa antirracista de 1972, para que los delitos y los crímenes sexistas sean reconocidos como tales y castigados.
19.- Porque aspiramos al ideal republicano de Libertad, Igualdad, Fraternidad; porque podríamos reemplazarlo por "adelfité" (1), para representar mejor. la idea de una solidaridad armoniosa entre todos los seres humanos, hombres y mujeres. 1) hace referencia a Delfos, en la antigüedad ciudad de las mujeres donde se encontraba el templo de Afrodita.
20.- Porque "la utopía de hoy es la realidad de mañana" (Víctor Hugo).

El temps passa que vola

2008-01-22T16:12:00.000+01:00

Ens retrobem amb el nou any. Què tal?
Encara que sembli que un mes és massa temps, res més lluny de ser-ho quan vius intensament tot allò que passa per la teva vida.
Molts temes, assumptes, idees... esdevenen amb la dignitat de ser objectes de minuts de la meva vida.
De fet ja tinc un sac ple d’apunts preparats per publicar i comentar amb tots aquells que així ho vulguin.

Reprendre l’apartat de Persones Fantàstiques, les mil i una anotacions en el camp, ampli camp de les dones (es que el Nadal dóna mol de joc), els aspectes polítics i els seus nous esdeveniments, ... Ahhhhhhhhh, i els llibres recomanats! Calceu-vos que torno més inconformista i activista que mai!

Començaré amb un trist record que alhora em dóna força, un arreveure per la Montse Escardó, de la que no oblidaré quatre paraules de coratge que em va dir un dia ara ja fa uns anys.
Dona progressista, ho faré!

LES EMOCIONS QUE ENS MOUEN

2007-12-17T18:01:00.000+01:00

Aquest dissabte vaig compartir moments entranyables de la vida d’algunes persones. Moments traduïts en imatges per aquells que les vivien i que es resistien a perdre-les, que volien mostrar-les al futur i no solament retenir-les en el record.

Exposició-concurs d’emocions amb l’excusa « mares i filles, filles, mares,... »

En aquests dies, en que tothom parla que si la família per aquí, que si la família per allà…

Bé mai no és tard per concloure que la família et necessita tot l’any. La meva “família petita” ara més que mai “necessita mama” per això he de simplificar al màxim la meva agenda, si més no mentre posem en solfa certs temes. Ja surt el tema de la conciliació, la falta de conciliació....i les seves conseqüències. El nos, el tu, el jo... i sempre el COM.
Al marge d’això us convido a visitar el Mercat Municipal d’Arenys de Mar, i tot fent unes compres, gaudir d’aquesta “expo”. Trobareu una caixa on podreu deixar constància de quina és la foto que més us agrada. No us la perdeu, fins el 7 de gener.

I encara hi ha qui diu que no ho entén!!

2007-11-29T14:51:00.000+01:00

Per fer-te una imatge de la realitat de les dones, has de viure a prop de la realitat, tot l'aprop que puguis i descobriràs que sempre queden més realitats per conèixer.
Tancar-te en el teu mon de "cultureta-provincià" valorant a les persones pel Kg de títols acadèmicament assolits, donant l'esquena a aquelles que compartint la teva condició sexual menysprees amb clau sibarita, refermen que hi ha moltes dones que encara no creuen que la societat es compon de dones i homes. No donis per suposat que la igualtat ja hi és. No és suficient reivindicar-la, també has de creure que vols fer-ne ús. Construir una societat al 50%, amb l'opinió de les dones i el homes.
Fer visible el que sempre FAN i han FET les dones, és un deute que tenim principalment les Dones d'avui, amb nosaltres mateixes i pel futur de tots.

SEGUIM: " + DE LO MISMO"

2007-11-23T15:24:00.000+01:00

¡¡¡¡El colmo de los colmos!!!!

El darrer episodi de violència ver les dones, que Antena 3 ha propiciat no ha de quedar sen se resposta. Espero que els professional de la comunicació diguin en veu alta i clara que rebutjan aquestes pràctiques. Altre cosa és que tinguin la llibertat per dir-ho obertament sen se coaccions. El negoci és el negoci?
L'Observatori de la Dona del CGPJ demana als mitjans que "no facin publicitat als maltractadors"(font: el periòdico) aquí el video
Jo avui segueixo estan de dol!

PROU VIOLÈNCIA MASCLISTA!!!

2007-11-19T16:00:00.000+01:00

Aquesta setmana s’inicien nombrosos actes pensant en el Dia Internacional de la NO violència ver les dones.

I ho dic amb tota la pena del meu cor : malauradament necessitem un dia per DIR PROU!!!

Així condensaré reflexions, pròpies i d’altres per fer pinya, despertar consciències, i que aquells i aquelles(poques per cert) que tenen a l’abats posar remei que ho analitzin i ho intentin amb totes les seves forces.
Gemma Lienas, en el seu article d’avui ens fa un apunt.

Algú una mica ximple podria pensar que els homes, pel fet de ser- ho, són genèticament violents. Però no és així. Resulta que, mentre que l’agressivitat és innata, la violència s’aprèn. L’agressivitat és un mecanisme de supervivència que ens ha permès defensar-nos dels predadors i obtenir menjar. La violència, en canvi, és el resultat d’unes idees instal·lades al nostre cervell al llarg dels segles. Segons Corsi, l’agressivitat és un estat (puntual) d’ira en un context conflictiu. La violència, en canvi, és un procés (sostingut) de control i domini.

COSES DE LA LLÚCIA !!!

2007-11-13T17:52:00.000+01:00

L'altre dia una bona amiga em va fer arribar aquest mail i encara ric. Aquí està tal i com el va enviar. Gràcies Llúcia solament ho podies enviar tu, això!

SAPS QUE VIUS A L'ANY 2007 QUAN...

1. Per casualitat poses el teu password al microones.

2. Fa anys que no jugues al solitari amb cartes de veritat.

3. Tens una llista de 15 números de telèfon per trucar a una família de 3 persones.

4. Envies un correu a un company que treballa a la taula del costat de lateva.

5. Has perdut el contacte amb alguns amics i familiars perquè no tenen unaadreça de correu electrònic.

6. Arribes a casa després d'un dia de feina i respons al telèfon com siencara estiguéssis a l'oficina.

7. Apretes el zero del telèfon de casa per agafar línia.

8. Estàs al teu lloc de treball des de fa 4 anys però has treballat per a5 empreses diferents.

10. Tots els anuncis de TV sobreimpressionen una adreça web a la pantalla.

11. Tens un atac de pànic si surts de casa sense el teu mòbil i tornes peragafar-lo.

12. T'aixeques pel matí i, abans de prendre't el cafè, la primera cosa quefas és anar al teu ordinador a veure si s'ha descarregat alguna cosa al'Emule.

13. Inclines el cap per somriure :-)

14. Estàs llegint aquest text, hi estas d'acord i somrius...

15. ... pitjor encara! Ja saps a qui reenviaràs aquest correu!!!

16. Estàs massa ocupat per adonar-te que no hi ha el número '9' a aquestallista.

17. Has comprovat de seguida si hi havia o no el 9 a la llista!

CONSELL: Quan la teva feina et tingui fart, estiguis a punt d'agafar unadepressió i, a la tevea empresa res funcioni com voldries, fes això: Atura't a la primera farmàcia que veguis i compra un termòmetre rectal'Johnson and Johnson' (només d'aquesta marca). Obre'l i llegeix les instruccions. Trobaràs aquesta frase: 'cada termòmetre rectal Johnson and Johnson haestat provat personalment a la nostra fàbrica'.

Llavors tanca els ulls i repeteix en veu alta 5 cops seguits: 'estic content de no treballar al departament de qualitat de Johnson and Johnson'!!!!

I ARA RIU! Va, vinga! Reenvia aquest missatge als teus amics, et mors deganes, (qui sap per què) ho sé! I recorda sempre que hi ha feines pitjorsque la teva...

El maresme socialiste reflexiona

2007-10-31T18:45:00.000+01:00

De tant en tant reflexionar sobre polítiques, de com la vivim, l’entenem, la patim i la que volem…resulta tremendament interessant, i sobretot si no ho fas sol, Què és la gràcia!
Així ha estat aquest dissabte al peu del Montnegre. El company Josep Pruna, d’Arenys de Munt va promoure la trobada, amb la intenció de sumar a St.Iscle i a Arenys de Mar.
Tot i així es van afeixir alguns altres del Maresme, com l’Angeles Montoya de Teià i alguns companys més.
He pensat molt en el que va exposar en Manel Mas que teixí la seva intervenció, molt acurada i lentament fins lligar i concloure-la amb els termes IGUALTAT i DIVERSITAT social.
La Consol Prados va prendre el testimoni de la reflexió que esdevingué i va destacar aquesta capacitat que hem anat desenvolupant els ciutadans i ciutadanes, per adaptar-nos a aquesta vida plena de canvis, on el registre d’avui, s’esvaeix per demà. Va recomanar un llibre “Vida líquida” de Zygmunt Barman
El socialisme català ha de reconèixer, registrar i donar respostes a aquest constants canvis.

Persones, que et fan treure pit!

2007-10-17T11:26:00.001+01:00

Aquest bloc, és també el meu espai particular per parlar d’aquelles persones “estupendes” que passen per la meva vida d’alguna o altre manera. Per això avui us parlaré d’una persona que ha estat en la meva vida des de sempre, i que vaig trigar forces anys en descobrir-lo.(Encara estoy en ello).
Sí, aclariré aquest aspecte. Vaig néixer i ja hi era. Vaig ser infant i em donà la mà. Vaig ser adolescent i discutia amb ell a tota hora. De jove, alguna que altre conversa sense gaires coincidències, clar. Ara ja soc adulta i per fi, he estat capaç d’adonar-me que el meu pare no és solament el meu pare,(que té el seu mèrit), sinó que hi ha altres registres que fan d’ell una persona estimada.
Doncs sí, el MEU PARE és una persona “estupenda” un supervivent, un lluitador, una modesta persona que a anat aprenent a no callar tot allò que el cou per dintre. Néixer en el 36, fill de masovers, en un poble on “el Amo” era gairebé com “nostre senyor”( que diria aquell), va marcar la seva vida i la de moltes persones de la seva generació.
Que de vagades veu la seva debilitat i sensibilitat de ser humà, i es sorprèn, doncs li brulla de dintre sen se control. Són mil sentiments contraris entre la forma i el fons.
I un pas i un altre i un de més, cap endavant, lluitant a la vida i per la vida.
Xerreu una mica amb ell si el trobeu per Arenys, veureu que a banda de parlar de les seves nétes, té moltes coses a dir, a comentar. Us sorprendrà la seva infinita capacitat d’escoltar que reutilitza per ampliar els seu savis coneixements, donats per la vida viscuda.
Recordeu aquelles redaccions que feiem a l’escola que sempre començaven amb alguna preunta semblant a... “que es para ti...”?
El meu pare és per mi, el mateix super heroi que cuan era petita, encara que ara els arguments tenen uns altres fonaments.
T’estimo,pare.

Anem de FIRA.

2007-10-11T22:24:00.000+01:00

La imatge que representa la cultura catalana a la Fira Internacional del Llibre de Frankfurt és un dibuix de Miquel Barceló amb el lema Cultura catalana, singular i universal cal·ligrafiat per l’artista mallorquí. La imatge es va presentar a Frankfurt el 5 d’octubre de 2006 durant la roda de premsa de presentació de la cultura convidada d’honor a l’edició de 2007.

(+info)

NOSALTRES TAMBÉ DECIDIM!!!

2007-10-11T21:05:00.000+01:00

El des de la Secretaria de Igualtat es va organitzar una jornada de formació per les dones socialistes, on reflexionar sobre l’ empoderament de les dones.
Contrastar opinions, comentar experiències , i el que és molt important, la visualització en sí, de les dones. De com el feminisme esdevé una reivindicació en pro de una societat més igualitària. Les dones, amb aquesta manera que tenim de veure la vida, que ens neix de dintre de manera intuïtiva, instintiva… (mujeres que corren con los lobos) tenim, el dret i el desig de compartir amb l’altre meitat de la població tot allò que ve i va. Molt està encara per fer, no ho dubteu.
Ha estat molt interessant. Tot i així van quedar les ganes de poder debatre un altre dia, un cop llegides les moltes recomanacions que les especialistes en polítiques de Dones varen fer.

Una jornada teorico-practica que va començar a les 9 del matí amb solament 1 hora per dinar i que a les 7 de la tarda varen posar fi.

6 d'octubre actes de Dones per compartir.

2007-10-05T14:52:00.000+01:00

Tota la setmana treballant i posant també la mirada
en el que demà tindrà lloc a moltes viles i ciutats. Sembla que molts ens hem posat d’acord per fer mil coses interessants. En versió DONA, us faig un tast, i reserveu la tarda, si més no, per participar per ex. El l’acte que tindrà lloc a Arenys de Mar, per part de l'ass. Dones x la Igualtat amb la col·laboració d'altres entitats arenyencas.
Dissabte 6 d’Octubre de 2007
a les 5 de la tarda al C.C. Calisay

“Vols conèixer les teves veïnes?

I també a Barcelona. Acte que organitza la Xarxa Feminista, a la mateixa hora.

DONA-Ramon Casas-LICEO. (Un bon mix)

2007-09-26T12:12:00.000+01:00

La meva amiga-estimada-“estupanda”-fantàstica Marta , m’ha recomanat aquesta exposició.

Saben de la seva extrema sensibilitat pel mon de les arts i del seu coneixement i implicació en tema de Dones, de segur ben segur que un consell com aquest no ens el podem perdre. Recordeu que compartir-ho amb amics i/o familia resulta sempre més interessant per a tots plegats.

"L'encís de la dona" Ramon Casas al Liceu i a Montserrat
Exposició al Saló dels Miralls del 20 de setembre al 21 d’octubre
La temàtica principal d’aquesta mostra gira al voltant de la dona, de la seva presència a la societat i la cultura i, tenint en compte el lloc de l’exposició –el Gran Teatre del Liceu–, de la música i de l‘espectacle teatral i operístic.

¡A disfrutar que son dos días!!

Hem de cercar respostes a l'ANOREXIA.

2007-09-25T09:12:00.000+01:00

ENS POSEM AL DIA. NOVETATS.

2007-09-21T12:52:00.000+01:00

Aquets darrers dies han estat plens d’acció. Intensos. Viscuts entre la familia, la feina,i la vida associativa. Com tothom s’ha posat les “piles”, les que tenim No Massa temps, però Sí, moltes ganes de veure i viure tot intensament anem... (adjectiu al gust)
És aquest entusiasme que m’empeny a anar a moltes revolucions. Realment, no en soc conscient fins que alguna de les meves companyes em diu ... No corris tant que no puc escriure la frase! Això va dir la meva guaridora Marta, mentre prenia notes per l’acta de la reunió de junta. Total, que vaig veure que m’havia transformat en una “metralladora marca ACME, versió Domèstica”. Així va la cosa, que tinc en ralentí el blog (que sempre queda pel final), doncs en arribar a casa entre fer inventari de temes amb el meu estimat i pare de les meves filles; adreçar i coordinar-nos la intendència domèstica i, SOBRE TOT, SOBRE TOT, oferint la possibilitat de “bronca” a la meva filla Marta (que tot sigui dit de pas, la pobreta té un fred de peus amb això de tenir germaneta...), UF, uf... uns apunts breus:

1- L’ ass. de Dones x la Igualtat, Arenys de Mar, ja ha comença ha anunciar-nos el calendari per aquests darrers mesos de l’any. Fantàstic.(+aquí).
I altament recomanable el que ahir vaig viure.

2- Presentació del llibre “el núvol negre d’occident” de Xavier Vilanova. L’estrena en el mon editorial d’aquest jove escriptor va ser un èxit, ahir a la Biblioteca d’Arenys de Mar. Amb dues madrines molt especials, la escriptora Teresa d’Arenys i Núria Cot.
Aquest emotiu acte va resultar ser-ho doblement doncs la Isabel Sarmiento, amb la seva Frama Edicions, s’estrenava en aquest nou projecta com a editora.
La Isabel, una valenta i decidida dona que no s’ arronsa davant els reptes i les oportunitat.
MOLTA SORT A TOTS DOS!

Per editar les fotos que tinc... espera que no timc el cable per connectar la màquina.
SOS, QUI HA TOCAT LES COSES DE LA MAMÀ!!!!!

VIOLÈNCIA VERS LES DONES

2007-09-18T13:12:00.000+01:00

Cada dia d'una o altre manera, no deixem de trobar-nos amb noves sebre la vioència vers les dones. Hi ha que intenta treure l'entrallat analitzant xifres, amb cent i una estadístiques que, sí aportes petites notes a aquest gran drama, però DIA a DIA van apareixent a les notícies els noms de les dones que van quedant pel camí. Tot i que no expliquen, com de coixes caminen aquelles (a les que els seus companys i de més homes que les violenten) que malviuen.
Però ON SON els que han de vetllar pels nostres drets!! Vinga, que ja n'hi ha prou! Poseu-vos les "piles".
La meva "dona salvatge", ja està molt enfadada, i sé de moltes altres dones que també.

He trobat a la xarxa, al respecte, de la violència de gènere i o violència domèstica.
Els judicis per casos de violència domèstica van augmentar en un 30,4% el 2006 respecte al 2005, segons es recull a la Memòria anual de la Fiscalia General de l'Estat que s'ha presentat en l'obertura de l'any judicial.
Agència.Madrid EL Periòdico –Digital

SÍ, reflexiono i em "REBOTO"

2007-09-12T07:47:00.000+01:00

11 de setembre Diada Nacional de Catalunya. Un dia per unir esforços, un dia on el catalanisme plural, l’estimació al país, la seva llengua i el respecte vers nosaltres mateixos és el sentiment que ha de prevaldre.
El distingit ahir amb la Creu d’Or de Catalunya, l’ horable Jordi Pujol, ha fet famosa la frase o la màxima “... és català aquell que viu i treballa a Catalunya”, doncs no és ben bé així. En un dia tant assenyalat com ahir, on les emocions son el fil conductor, Ser CATALÀ, com bé diu el meu estimat Joan, és una qüestió d’amor, de sentiment.Sí, un no és català per què la burocràcia ho diu. NO! soc i em sento catalana, sobre totes les coses, per què per dintre meu es remou quelcom que no sé definir, que fa brollar llàgrimes dels meus ulls amb unes notes i els records que els avis de molts de nosaltres ens han explicat tantes, i tantes vegades(nascuts o no a Catalunya). L’emoció d’un poble al que sempre s’ha intentat diluir,... un cop darrera u altre... Respectuosa amb els altres pobles i cultures (o si més no, ho intento amb totes les meves forces), no puc entendre aquest “acoso y derribo” dels espanyolistes. Es veu que volen el territori català però sense els seus habitants, els catalans, o si més no que aquests, estiguin el suficientment “alineats” com per que siguin solament espectres, sen se altres capacitats que no siguin: treballar, produir i callar.
SI Franco(con altres) no ho va aconseguir...
“...QUAN CONVÉ SEGUEM CADENES”.

VIVIM EN PRECARI, O NO???

2007-09-04T13:33:00.000+01:00

Una llarga setmana per posar-nos al dia amb la “maleida” e impossible conciliació laboral i familiar. I ja no parlem de la personal! Tothom va ple d’aquest tema però el cert és que no es mou res, ni les consciències! Prou veig que les persones que treballen en relació als organismes oficials tenen, més a prop seu, aquestes petites intencions, amb un “apañico” aquí, un “apañico” allà...
Res, que estic molt enfadada!!
I que com a dona encara ho estic doblement!! Que no em veig en cord (per no dir que no tinc...un altre que no és políticament correcte?), de justificar una absència (d’un parell d’hores,gaire bé), per poder assistir a la reunió (que han posat a les 6 de la tarda), amb els mestres de l’escola de música, per pactar l’horari de la meva filla. I si no vas no passa res però.......... apa a veure quina sort que tindrem! Desconsiderats pares que no es preocupen dels estudis dels seus fills!

Així doncs, ja veus al pare de la criatura, que a priori, pot camuflar millor la seva absència laboral, fent equilibris.
Ja tremolo al pensar en preparar el llistat de feines administratives que he de demanar als “super-avis” per apuntar a les nenes a...

menjador, permanències de 8 a 9 del matí, altres activitats extraescolars (a banda de música), una mica de repàs... tot esperant que a darrera hora, els avis les vagin a recollir i facin una volta fent temps que arribin els pares de la feina.
Aquests avis, d’una generació acostumada a espavilar-se sen se gairebé res, una de les generacions més rentables per a la nostre societat... que qualsevol dia es declararàn en vaga o montaran una “barricada” a la porta de casa seva. Sí, és seria la cosa.

AAAAAAAAAAAAAAH i parlar amb la cangur diligent per què ens comenti la seva disponibilitat i preu.

De resultes de tot això................SENTIMENT DE CULPA, I DEMÉS!
No hi ha sou ni feina que compensi tot el que anem deixant.
VIVIM EN PRECARI. Però a casa meva com a les vostres, tenim la costum de mejar, vestir, gaudir d'un sostre, i per rematar.....veure la tele com un anestèssic més d'aquests que se'ns proporciona.

Demà la 2ªpart. "EL MOSQUEO CONTINUA"

Per què serà que els renecs sonen en castellà més potents!!

VIGILA, HEM DE RETROBAR-NOS

2007-08-24T14:31:00.000+01:00

MEM DE LA CATOSFERA

2007-08-23T11:25:00.000+01:00

Imatge Bailemoselbimbo

La meva preciada Lourdes Muñoz, que entre altres moltes coses interessants(visiteu el seu bloc), és la Secretaria de la Dona, del PSC, em passar un mem. D’això fa forces dies i no vodré que passin més, a arribat l’hora. S'anomena "mem de la catosfera" i són recomanacions de la catosfera :
• Recomana’m un bloc en català: bloc de Ramon Bassas, regidor de Mataró.
• Recomana’m un bloc en un altre idioma:2 recomanacions, visita "Trazos en el bloc" un bloc on el mon del còmic té un especial interès així com altres recomanacions sobre llibres, pelis…tot sota el criteri particular dels editors d’aquest bloc.
En 2ºlloc una passejada pel “Bloc del niño gilipollas que queria volar”. Si vols passar una bona estona amb les petites perles que ens deixa aquest il·lustrador amb molt d’humor.
• Recomana’m un post d’especial interès: El passat 5 d’agost vaig visitar el bloc de "Té la mà Maria", ens fa referència a una publicació il·lustrada, d’un creatiu reconegut (no dono pistes per que hi aneu), i al darrer moment penja un video del que encara no m’he recuperat. Va ser una realitat que molts catalans i catalanes varen viure i patir. Recomano llegir “La maternitat d’Elna” d’Assumpta Montallà.
• Recomana’m un web: http://www.sordos-axenfeld.com/ La web de Laura, per què va més enllà de la estètica de les coses i la seva burocràcia. Per què el seu cas és el de moltes persones amb discapacitats, sen se gaires respostes i accions polítiques clares. I per que el seu Pare a volgut obrir-li una nova porta al mon. El felicito per aquesta iniciativa, pel que significa.
• Recomana’m una eina d’Internet: http://www.lulu.com/ Per publicacions a la carta. Publicar les teves pròpies creacions sen se complexos i vendre després. T’ajuden fins hi tot a calcular el PVP.
• Recomana’m un vídeo: Per viure millor, recicla!!
• Recomana’m un àudio: Caram, que so sé que recomanar !
• Passo aquest mem als i a les blocaires Eduard Batlle, Consol Prados, Rosa Albiol, Xavier Febrer, Ramon Vinyes.

Cuando veas las barbas de tu vecino cortar, pon las tuyas a remojar

2007-08-22T13:58:00.000+01:00

Imatge de pedrovr
Mira per on! Jo voldré més PSC.
Si del PSC diuen “pateix tenssions internes” quan en realitat hi ha diversitat i no s’amaga, ni es disfressa. Resulta que ERC corre el risc de ser una olla de grills. Uns que “amenacen” amb nous corrents, altres amb demostracions de més poder i lideratge i els més institucionals cridan a l’ordre. No passaria res si això, com a mostra representativa de les diferents sensibilitats del partit, l’acceptessin de forma natural. AAAAh! Però clar han venut tots plegats una imatge “d’unitat” i uniformitat on la suposada roba bruta es renta a casa. Fer el salt costa i solament ells han de decidir com volen seguir mostrant-se als militants i simpatitzants.
Saben que la transparència té un preu, i estar en boca de tots amb bones i males intencions també.
Per això jo demano MÉS PSC i reivindico la nostra particularitat de la mateixa manera que ho he fet sempre, amb llibertat, i el mateix desitjo a altres socialistes siguin bascos, gallecs, andalusos...
A veure si el meu preciat blocaire Xavier Mir fa una segona part del seu llibre:
“2ª part. Vosté té un problema, i aquest problema es diu ERC”

OK !! XAVIER

2007-08-21T13:42:00.000+01:00

VOSTÉ TÉ UN PROBLEMA I AQUEST PROBLEMA ES DIU PSC

En Xavier Mir ha tingut una bona iniciativa. Ha estat la publicació d’un recull d’articles o posts que ha anat penjant en el seu bloc (d’altre banda molt recomanable)des de fa un any.
Amb en Xavier, pots no ser de la seva corda, però la seva sinceritat i opinió no porta implícit ni l’insult ni l’ofensa personal. Si bé, podem estar en desacord en uns temes (per això son opinions), estarem d’acord en altres, sen se cap complexa ni vergonya. La crítica constructiva convida a reflexionar i en conseqüència a créixer, evolucionar, a ampliar el camp de visió moltes vegades tant absurdament acotat.
Adversaris polítics, pot ser, però no enemics (això és altre cosa).

Ha estat una bona iniciativa per una banda, i una bona descoberta la manera de fer-ho, per a molts de nosaltres, una nova publicació a demanda des de la xarxa.
Salut!

Va de GROUCHO

2007-08-20T14:18:00.000+01:00

Groucho Marx: "No piense mal de mí, señorita. Mi interés por usted es puramente sexual."

Amb frases com aquestes i altres, que no sé si son certament seves o dels seus personatge, avui fa 30 anys de la seva mort. Amb frases ofensives algunes, genials d'altres, atrevides, sen se miraments retrata el pensament de tota una época. Passa una bona estona i mira un de les pelis en les que va participar.

PERÚ-PERÚ-PERÚ un SOS al món sencer.

2007-08-17T09:46:00.000+01:00

foto AP publi El Pais

Dimecres, un sisme a Perú produeix, hores d’ara, aproximadament 510morts i altres tants ferits i damnificats. El pitjor de les darreres époques, i el drama continua.

Segons publica Europa Pres ”La Embajada de España en Lima entregará en las próximas horas tres potabilizadoras de agua proporcionadas por la Agencia Española de Cooperación Internacional (AECI) a la Dirección Regional de Defensa Civil del departamento de Ica, el más afectado por el fuerte terremoto que sacudió el miércoles el sur del país.”

L’Avui publica a propósit “Uns 600 presos s'han escapat de la presó local després que un dels seus murs s'esfondrés durant el sisme"

Opinios, testimonis( com el d’en Marc i la Elena), i fotos, no deixen d’arribar a les redaccions, com les de El Periodico, i a publicar-se per la xarxa. Per què siguem una mica més conscients del que fa al cas.

Macips i Macipes!

2007-08-16T15:23:00.000+01:00

Imatge stockxpert

Ja farà 3 anys que la Igualtat va arribar a la festa petita d'Arenys. Els joves i les joves proposaren que les tradicions també miressin al futur i fessin un salt per conviure amb la nova realitat social. Lluny de "En busca del fuego", amb, com no, estires i arronces, lluir el seny i la coherència i els macips varen poder compartir amb les macipes aquesta tasca guaridora, d'altre banda tant propera a l'esència de la dona.
Estic contenta de gaudir a la meva vila de joves vius, reivindicatius, sensibles i DIVERSOS, amb una majoria, capaç de discutir la seva diversitat per consensuar resposte importants si cal.

LA FESTA PETITA ÉS UNA GRAN FESTA PER ARENYS

2007-08-14T13:51:00.000+01:00

Per Sant Roc, Vot de Vila a Arenys de Mar

Per fer boca 2 apunts però aquí hi ha un linck directe a l'agenda.

Avui a 2/4 de 9 del vespre Cercavila nocturna de gegants, nans i drac i

a ¾ de 12 Ball popular amb la Salseta del Poble Sec.

Especial atenció … docs un any més, dijous sortiran

macips i macipes !

Es consolida la igualtat, gràcies a tots i totes per què ho feu possible!

Il·lustració Ull Distret

Llei d' IGUALTAT de sexes

2007-08-13T14:45:00.001+01:00

Us convido a llegir l’article de Rosa Regàs on fa referència i alhora reflexiona, de resultes del recurs d’inconstitucionalitat que presenta el PP contra la llei 3/2007 per la Igualtat de les dones i els homes (LOI). IGUALTAT .
Rosa, altre cop, explica-ho, que ho entenguin, ben “clarito”.

PACIFISME I ACTIVISME

2007-08-13T13:32:00.000+01:00

Imatge vilaweb

El seu nom forma part, també, dels meus record. Recordo els tiets que parlaven de política cuan jo no sabia QUÈ era. Activisme, rojos, llibertat, sindicalisme, Els Segadors, la Internacional, slogans com “les dones parim les dones decidim”… eren aleshores termes i temes habituals. Ha estat amb els anys que vaig ser conscient de tot el que significava. Els i les ,aleshores joves de la familia “vivien” trepidants moments polítics, conscients i consequents. Implicats en moviments obrers i veïnals, donarien per explicar les mil i una històries, moltes de les cuals recordo com en somnis.

Era encara massa petita per entendre, però tinc la sort de tenir-los amb ells, testimonis de primera mà que no varen callar llavors ni ho fan ara.
El seu darrer manifest per al poble català:
En ple ús de les meves facultatsmarxoperquè vull acabar els meus diesen la soledat i el silenci.Si em voleu fer feliçno em busqueu.Si algú em trobali prego que,estigui jo com estigui,no vulgui ell pertorbarla meva soledati el meu silenci.Gràcies!
ACTE DE SOBIRANIA
He viscut esclau setanta-cinc anysen uns Països Catalansocupats per Espanya, per França (i per Itàlia)des de fa segles.He viscut lluitant contra aquesta esclavitudtots els anys de la meva vida adulta.Una nació esclava, com un individu esclau,és una vergonya de la humanitat i de l'univers.Però una nació mai no serà lliuresi els seus fills no volen arriscarllur vida en el seu alliberament i defensa.Amics, accepteu-meaquest final absolut victoriósde la meva contesa,per contrapuntar la covardiadels nostres líders, massificadors del poble.Avui la meva nacióesdevé sobirana absoluta en mi.Ells han perdut un esclau.ella és una mica més lliure,perquè jo sóc en vosaltres, amics!
Lluís M. Xirinacs i DamiansBarcelona, 6 d'agost de 2007

BACHELET ANUNCIA UNA LLEI DE PARITAT A XILE

2007-08-09T13:55:00.000+01:00

Aquests darrers dies també hi ha qui es posa “les piles” i no seré jo qui ara parli del ridícul que estem fent per tenir BCN amb 4 espelmes. Em refereixo a l’objectiu anunciat sobre la Llei de Paritat que a Xile es presentarà en forma de de projecte de llei, de la mà de la presidenta Michelle Bachelet. Comença a ser freqüent parlar de la mirada de gènere .

(...)La participació de la dona en la política "té valor en si mateixa, perquè permet millorar la representativitat de les institucions" 8/8/2007 Política de Igualdad. EL PERIÓDICO Santiago.

Compartim una mateixa casa però hi ha qui sempre els envien castigats "AL CUARTO DE LAS RATAS".

2007-08-08T13:23:00.000+01:00

He rebut aquest mail que novament no m'ha deixat indiferent. En un d'aquells "moments TELE" que de de vegades tenim, hi ha reportatges que conviden a deixar de mirar-nos el malic i considerar la fortuna que tenim de viure la vida que tenim. L'atzar ha estat generòs amb nosaltres i quin ús en domem de tot plegat. Fes quelcom, ara, per petit i insignificant que et sembli, fes-ho! És dur de llegir però hi ha massa misèria humana al món!
El cap de setmana passat, una nena de tres anys (de Athlone, Sudàfrica) a ser colpejada i violada. Encara és viva. Al culpable se li va donar a llibertat condicional.Si estàs massa ocupat per a continuar llegint, signa ara i envia ad’altres persones aquest mail. El govern Sud-àfrica està pensant en abolir la unitat de proteccióinfantil i, aquesta és una petició, per tal d’evitar que ho faci !! Aquesta és una demanda molt important. Aquella unitat és una part essencial del sistema judiciari infantil.Pots haver sentit dir que existeix un mite a Sud-àfrica, segons el qual, tenir relacions amb una verge cura la sida. Quant més jove és la noia, és efectiva és la curació ! Això ha dut a una epidèmia d’abusosrealitzats per homes amb el virus de la sida positiu que, per a les nenes innocents significa contagi.Moltes han mort per aquests abusos abominables. Recentment, a CapeTown, 6 homes han abusat d’una nena de 9 mesos. Aquesta situació fa posar els pels de punta i està arribant a dimensions catastròfiques i, sinó fem res, qui ho farà ? Si et plau copia aquest missatge en un nou mail, afegeix el teu nom al final de la llista i envia l'email a totes les persones que puguis. Si ets la firma número 120, aleshores envia la llista a:...

100% RECOMANABLE

2007-07-31T13:33:00.000+01:00

No és el cartell oficial però é la meva tria.

Fer una visita al MNAC sempre és interessant però jo us recomano aquesta exposició temporal que hi serà, però fins setembre. Sí, podeu anar sols però compartor-ho és més interessant. Jo hi tornaré anar però aquest cop ho faré amb la Tite i juntes divagarem...

El cartell modern a les col·leccions del Gabinet de Dibuixos i Gravats del MNAC

FELICITATS A TOTS ELS MATARONINS!

2007-07-30T13:41:00.000+01:00

Altre cop Les Santes han estat un éxit, sobre tot de participació. Mantenir les tradicions i innovar sen se complexos, fa de la seva festa un referent.

De ben segur que en Ramon, la Consol, en Charli, l'Esther, en Manolo, en Gerard, en David varen varen pensar que " NO N'HI HA PROU", però això ha estat aquest any i ara a pensar en el proper.

Desitjo que la meva vila es "posi les piles" i es tregui la son de les orelles, faci net, fora les teranyines, escolti als i les arenyenques.

Sen se por i decidits a creure en nosaltres mateixos.

QUE SONI LA CAMPANA, "FI DE FEINA" I NO "FI DE FESTA".

2007-07-30T12:59:00.000+01:00

Venen les vacances, venen les vacances??? Què volem dir? Però de quines vacances estem parlant?

Vodré 1 ració de vacande per llegir, un pica-pica de massatges, mascaretes, banys hidratants, "antiestrés" de xocolata, purificadores..., i un combinat familiar amb doble ració de parella. I de postre... ho aniré rumiant.

Però si demano això com ho conciliaré amb totes les altres feines no remunerades que faig? Per què d'aquestes no hi ha vacances. I jo soc de les afortunades doncs son compartides.

Tot hi així el darrer estudi realitzat vers l'ocupació de les Dones i el seu sou, que va ser del 2005, evidenciava no solament la DISCRIMINACIÓ SALARIAL, si no que setmanalment, aquelles dones que treballan jornada complerta, fora de casa, ho fan 24 hores més a la setmana en tasques relacionades amb la llar. Cuan els seus companys ho fan una mitja de 7 hores setmanals.

La discriminació de les Dones en el mon laboral, atent a molts més aspectes dels que ara aquí es parla massa a la lleugera i no voldré ofendre amb això ni a mi mateixa. El tema és seriòs i molt gros. Bé, penseu que és un tema que no hem de deixar de banda i que s'ha de reflexionar( aprofitem les "vacances"). Des d'Arenys, les Dones x la Igualtat ho tenim present.

manual de supervivència: BEBÉ 4x4

2007-07-09T13:54:00.000+01:00

VAIG REFLEXIONAR SOBRE AIXÒ AVIAT FARÀ UN ANY I ...SEGUEIX "TOT TAL CUAL"AIXÍ QUE ARA HO VOLDRÉ COMPARTIR.
EL MARCATGE SERÀ DE BEN A PROP. Els més petits ho necessiten. Sumeu-vos!!

Sabia que les barreres arquitectòniques és una de les assignatures pendents del nostre poble i, malauradament, no és fins que les patim, que prenem plena consciència de la seva gravetat. És per això que us voldria explicar el que comença a ser quotidià a casa nostre des de fa un parell de mesos.
En Joan i jo hem estat pares altre com, i com moltes altres parelles de la nostre vila intentem que les dificultats que esdevenen d’aquest fet portin una bona dosi de paciència i bon humor, per si un cas. Estareu doncs d’acord amb mi, pares i mares, que passejar amb els nostres nadons pels carrers del poble és una activitat de les anomenades d´ alt risc, on et passes l´ estona pujant i baixant el cotxet de la borera, doncs
...ara és molt estreta i no hi cabem,
...ara pugem, que per darrera ve un cotxe, furgoneta
... ara al “tanto” que és massa alta i em pot caure a sobre el bebè... ahhhh,
sense deixar de banda els magnífics sots de la riera, capaços de posar a prova les cervicals dels petits si no hem comprat un cotxet amb “amortidors extres”.

De fet penso que a la bústia de suggeriments de la Seguretat Social, hauria de recomanar que als arenyencs a banda d’oferir-nos classes de preparació al part, seria profitós unes sessions de musculació i altres tècniques d’adaptació al territori.

De fet la 1ª sorpresa la vaig patir el dia que vàrem inscriure a la nostre filla al Padró Municipal, doncs accedir amb el cotxet a l’edifici de l´ Ajuntament va posar a prova les meves forces per alçar-lo, superar uns graons i alhora vigilar que no es tanques la porta. ( Suposo i desitjo que tots els regidors i funcionaris que han de treballar per nosaltres a la Casa Gran no els hi manqui mai una bona salut si han de seguir en aquest edifici tal qual).
La 2ª sorpresa, anar a buscar el cotxe al aparcament de la platja.
Sí, innocent de mi vaig pensa en l´ ascensor. Aquest era tant brut i pudent que no seria humà fer passar per allò al meu nadó. Així doncs solament quedaven aquell munt d´ escales. Sort que sempre hi ha aquella persona que veient la dificultat del fet s’ofereix a donar-te un cop de mà.
I la 3ª i darrera sorpresa, serà la que esdevé de resultes de l’inici del curs escolar amb les seves hores punta en combinació amb les presses, per anar a la feina, a casa dels avis sol·lícits que fan un cop de mà, anar al CAP o al mercat...
Aquests entrebancs i llurs possibles solucions d´ emergència les he anotat dins el meu Manual de Supervivència : BEBÉ 4X4, que després de contrastar i recollir experiències i suggeriments d’altres pares, mares, avis i “cangurs”, és més que possible la seva publicació.
Tot i així, ofereixo en nom nostre i de la petita Aina, un cotxet de característiques convencionals per a que el aquest Nou equip de govern, visqui sobre el terreny aquesta dificultat, a fi de que, la sensibilitat que els hi pressuposo,(doncs així ho han demostrat en anteriors ocasions), quedi renovada un cop més, no solament en benefici dels nostres petits si no de tots aquells arenyencs grans i joves, que tenen necessitats diferents a les de la majoria, i que gaudeixin com a ciutadans, de la llibertat de mobilitat a la que tenen dret.

ARENYS DE FESTA

2007-07-09T13:30:00.000+01:00

Ja som a festes! Entrar a la vila per la part baixa de la Riera veure Glòria a Sant Zenon senyal que Arenys és vestit de gala. Us convido a visitar-nos i disfrutar amb nosaltres, tot i que la feina no deixarà massa marge per compartir, oi? Com viure i participar de la festa dels nostres pobles i ciutats si treballem a...(deixem-ho en...) tats Kms de distància. És difícil doncs la integració, la relació el sentiment de pertinència, identitat... Aquests nous temps son alhora noves realitats que hem de conciliar. Com podem fer-ho? Qui recull les propostes que els ciutadans aportem?

A Arenys tenim un nou Equip de Govern (PSC, ER,IC) , i al cap davant el socialista Ramon Vinyes. QUÉ ES NOTI !

28 de juny

2007-06-28T13:57:00.000+01:00

Dia del Orgull Gai, Lesbianes i transexuals.
Les mostres de solidaritat ver a les seves reivindicacions son importants, per això us convido a visitar aquelles planes i web que parlin del tema i fer-vos així amb un bon ventall d'opinions. Tenir criteri en base a la informació. Contra més, millor.
En clau de vila, jo un recomano:
http://www.arenys.cat/node/584 i l'article d'en Xavier Lloret http://www.arenys.cat/lila
D'en Xavier us explicaré coses interessants.
Despré us ho presentaré.

Eleccions a Arenys de Mar

2007-05-28T00:00:00.000+01:00

Sí, en Ramon, el meu candidat té la paraula o les claus o el punt de sal o de sucre o..., a Arenys. Per molts motius, al govern o a la oposició NO PASSARÀ DE PUNTETES.

Té el meu recolçament, tot i que sap que soc i seré critica i coherent amb les meves opinions. Soc una dona que sé el que v0ldré, per a mi i per la resta de dones socialistes i arenyenques, i per aquest motiu també tindré el meu espai de reflexió.

Dones analitzem el panorama que tindrem aquest propers 4 anys? Parlem-ne! Perquè podè hem desaprofitat una ocasió i no hem jugat prou bé les nostres cartes.

2007-05-26T00:02:00.000+01:00

Benvinguda CARME VALLS

2007-05-25T16:08:00.000+01:00

Redescobrir a la Carme Valls en viu i en directe, és sempre especial. La proximitat dona aquesta transmissió d’energies que ens donen un munt d’adjectius que no puc traduir al mon de les paraules. No és el primer cop que visita la nostra vila, i no solament amb trobades amb el PSC sinó als inicis de l’Ass. Dones per la Igualtat. també va venir a fer-nos una visita. Com a metgessa ens va fer un bon cop de mà entre altres temes amb converses sobre la Fibromialgia i Fatiga crònica.Parlar de Sanitat és quelcom que ella coneix des de sempre, doncs el seu pare ja ho era de metge, però ella afeixí al seu missatge de proximitat-sanitaria, l’escalfor i la claredat de les paraules. Vaig quedar-me amb les ganes de preguntar-li mil coses i esperar que altres també ho fessin. Però el temps va ser el que va ser. Ens veurem un altre dia, ja ajustarem les agendes! Per fer boca us indico uns links i una “foto” de la nostra trobada tot prenent un vermut, aquí estem amb el company Xavier Febrer i en Ramon Vinyes, alcaldable socialista per aquestes municipals’07.

PÍNDOLES EMOTIVES

2007-05-21T00:47:00.000+01:00

Preparades per "la Operació Bikini"?

UNA TARDA PLENA DE CONTES, AL BEN MIG DE LA CAMPANYA ELECTORAL

2007-05-20T23:31:00.000+01:00

Estem en plena campanya electoral i de contes hi corren per tota la vila. Uns decidits a posar Arenys al mapa, d'altres que donen joc, n'hi ha que som-hi, i van i posen el color( i per què no?), d'altres que gosen insultar la nostra intel·ligència amb contes "xinos", i els que cerquen un llob que cruspeix ovelles a tot hora, i també hi ha dimonis, hi ha moltssss dimonis.
Bé, però el meu conte portava una dosi de convivència i respecte a la diferència. El Sol i la Lluna, un Sol acostumat a lluir, prepotent i d'acalorada presència i conversa, menystenia a la "bufona" Lluna que tenia altre forma de fer, ni millor ni pitjor, diferent,... i bla, bla, bla...
La Mercè m'oferir d'explicar un conte i sumar-me a la festa per cel·lebrar els 50 anys de la biblioteca P.Fidel Fira (1957-2007). Ha estat per a mi un orgull que la Mercè i el seu equip consideressin la meva aportació, i tanmateix, poder-la fer amb il·lusió per tota la mainada assistent.

Ets gran? Ets una JOIA !

2007-05-15T22:44:00.000+01:00

El passat dia 12, dia de la Fibromialgia, vaig recordar a la Sofia en la xerrada sobre "la publicitat des de dintre".

Veure a la Sofia com s'anava transforman, mentre explicava l'aventura d'aconseguir un paper en un anunci publicitari va ser el més divertit en molts dies.

Genial!

Moltes felicitats!

UNS DIES PLENS...

2007-05-15T21:22:00.000+01:00

Fa masses dies que tinc abandonat el bloc, i això no vol dir que no hi pensi, però en arribar el vespre, en el reconta a la meva llarga llista, sempre sembla que vaig deixant pel final allò que porta la etiqueta de “si… és un moment, desprès m’hi poso!”. Darrerament sembla que els dies funcionin a preu fet, i les hores cauen una darrere l’altre, ... NO POT SER. Ni es pot viure dues vides, ni viure amb la intensitat i exigència que de vegades hem plantejo. He de prendre distància i, serenament, tornar a separar el grà de la palla. Ja ho faig de tant en tant, per que jo sola bruum, accelerant, accelerant ... Així doncs amb la serenor que sempre guardo en el rebost, aprofitaré per a fer un petit guió del que ha estat aquests darrers dies.

Veiem unes imatges domèstiques?

Tenim quelcom a dir?

2007-04-27T16:53:00.001+01:00

La xarxa és activisme. És important poder expresar-nos en la nostra pròpia llengua. Pots fer-ho tú en la teva?

HI HA HOMES QUE HO TENEN CLAR !

2007-04-20T11:56:00.000+01:00

Us recomano una passejada per aquesta reflexió-denúncia, que fan des d'aquest bloc. Així com la referència que fan al article d'un diari,(Norte de Cartilla) on comenten una resolució judicial que...té "tela marinera".

MALTRATRO PARA TODAS Con este titular no quiero decir que todas las mujeres tienen que ser maltratadas, sino que el maltrato, sea del tipo que sea, se ejerce contra todas la mujeres independientemente de su cultura, nación o clase social.(...)

LILA

2007-04-18T21:18:00.002+01:00

En els propers dies disposarem de l'edició de LILA, coincidin amb la Diada de St Jordi. Un Din-A 3 ple de bones intencions, amb un recull de 4 articles que... "sorpresa" properament també disposarem ... a la xarxa. Ja us tindré informats i informades. De moment com a "presi" he fet un petit comentari.

La consideració de Igualtat entre les persones és quelcom que molts han oblidat, i cal treballar per recuperar la memòria.
Tenir plena consciència d’aquest sentiment ens permetrà actuar, conseqüentment en els aspectes més materials de la vida.
Aquesta és una tasca que cal actualitzar dia a dia, descobrint de vegades coses noves o redescobrint-ne d’altres que ja no recordaves, cadascun al seu ritme.

Ha estat en aquesta línia que els darrers anys m’han portat a comprometrem activament, sense excuses. Cercant com a objectiu la defensa de la Igualtat entre homes i dones. Aquesta ha estat la meva opció.
He sentit i escoltat mil coses, no sempre agradables: comentaris de menyspreu, acudits “que no fan gràcia”…de tot una mica.

Però defallir no forma part dels meus plans, ni els meus ni els de molts de vosaltres, de ben segur.
L’aportació de cadascun suma i projecta el desig d’un millor futur. Per això és tant important la tasca que entre tots fem, en el nostre cas, des de DONES PER LA IGUALTAT.
La Nova Junta ha renovat el desig de treballar per la igualtat i de fer-ho en equip i això, personalment em complau. Gràcies companyes, per que d’alguna manera recollim el testimoni d’aquelles que ens han precedit, i d’altres que formen part de la nostra pròpia història.
Però si, agrair a les companyes, a les sòcies i socis pel seu recolzament és quelcom que no voldria deixar de fer, no puc oblidar de cap de les maneres, l’agraïment a qui moltes vegades des de l’ombra i amb discreció, ha estat el millor exemple i garant de “la meva particular Igualtat” : en Joan el meu company , marit i mil coses i emocions més. Gràcies!
Afortunadament, hi ha molts homes que fan de la Igualtat part de la seva quotidianitat i jo els convido a fer-se visibles.

Homes i Dones, iguals i diferents, fem i transformem tot allò que compartim.

PACTE DEL TEMPS

2007-04-11T01:19:00.001+01:00

Fa molt de temps que tothom s’omple la boca sobre conciliació, i què, no res, però solament fa 10 dies que s’aprovà EL PACTE DEL TEMPS. M’interessa això i espero que a vosaltres amics i amigues, tots i totes, també us resulti ... un bon punt de sortida. Aquest és un tast i demà potser podríem comentar-ho. Us envio un enllaç a el doc que s’ha acordat. I sí, ha estat el PSC el primer partit que ha pres l’ iniciativa. Era necessari.

El Consell Nacional del passat dissabte 31 de març va aprovar definitivament el Pacte del Temps. Els usos del temps de les dones i els homes socialistes. Amb aquest pacte el PSC assumeix un dels principals reptes que te plantejada la nostra societat, el de la conciliació de la vida personal, familiar i laboral, com una necessitat que s´ha d´aplicar també a la política per corregir obstacles i promoure la participació.(...) Font.web PSC.

SERÀ UN BON ALCALDE

2007-04-03T14:50:00.001+01:00

Encara no us he parlat d’en Ramon?
Bé doncs en Ramon Vinyes és el 1er Secretari de l’Agrupació del PSC d’Arenys de Mar, i en breu, espero, que el nou Alcalde. És una bon company i un bon socialista, i com a tal creu que els Nous Temps han de parlar de les persones. Fins ara, en els diferents actes hem parlat d’ell i de les seves inquietuds per fer d’Arenys una vila millor. Ha vingut Ernest Maragall, Manuela de Madre, la Consol Prados, en Santi Fontbona, Joan Rangel... i altres companys i companyes de partit que li han donat suport. Aviat serà ell que parlarà dels seu equip i del que espera d’ells.

ÉS UNA REALITAT, LES DONES DEL MARESME S'ORGANITZEN

2007-04-03T14:06:00.000+01:00

Cada matí espero del dia una nova aventura i així acaba sent. No per que tingui vocació de “Capitán Tapioca”, si no per l’il·lusió que em dona viure sabent que sempre hi haurà quelcom de diferent, imprevisible, inesperat... mai no ho controlem tot i això fa que cada minut sigui especial.
Els darrers dies han estat del més variat, reunions de pares, de dones, de política, de feina...hay!! hi altres que han decaigut com les de amigues, doncs aquestes també han tingut el mateix panorama que jo. Però d’ELLES ja us parlaré, que tenen més perill...
El més important ha estat, com recull aquesta nota de premsa:

NEIX LA COORDINADORA d’ASSOCIACIONS DE DONES DEL MARESME.

Aquest dissabte ha tingut lloc la 3ªTrobada d’Ass.de Dones del Maresme al Castell de Can Jalpí, d’Arenys de Munt. Es varen tractar i esposar diferents temes, encontres i des- encontres amb les institucions i administracions, la sensibilització ver la violència de gènere, les accions i activitats…Però entre tots els temes, va haver-ne UN de molt important i rellevant, es va acordar, formalitzar en aquest acte la voluntat d’ unir esforços, per ser més efectives i eficaces, en els temes que ens afecten a totes. Amb la intenció de fer extensiu aquest acord a totes aquelles associacions, que no varen poder assistir, esperant que s’adhereixin, així com totes aquelles que també ho desitjint, neix:LA COORDINADORA d’ASSOCIACONS de DONES del MARESME. -24.03.07-

39+1

2007-03-20T22:00:00.000+01:00

Tinc un llibre entre les mans, recomanat per a totes aquelles dones que comencen a tenir aquella edat que aviat diran... no sé ho pensaré perquè solament venen al meu cap aquells adjectius gastats de tant masclisme. Caram! Ajudeu-me encara estic començant. Solament sé que tot just he començat a fer un tast a la vida amb tants fronts oberts que...Ja tindrem ocasió de parlar-ne. Ho recomano, Ah i poseu-vos les piles doncs us espero el proper dia 26 a la Biblioteca Pare Fidel Fita de la meva vila, Arenys ( de Mar), a les 7 de la tarda. Vindrà la Silvia Soler, l’autora. Tindrem una bona, animada i interessant tertúlia.